Descodificador: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Receptor De Televisio}}
m Robot modifica: sk:Set-top boxsk:Settopbox
Línia 68: Línia 68:
[[pt:Set-top box]]
[[pt:Set-top box]]
[[ru:Ресивер цифрового телевидения]]
[[ru:Ресивер цифрового телевидения]]
[[sk:Set-top box]]
[[sk:Settopbox]]
[[sv:Set-top-box]]
[[sv:Set-top-box]]
[[tr:Set üstü kutusu]]
[[tr:Set üstü kutusu]]

Revisió del 01:05, 28 feb 2013

El receptor de televisió, conegut com a Set-top box, és un computador que processa informació digital. És imprescindible per a poder rebre la televisió digital terrestre (TDT), la televisió per cable, la televisió per satèl·lit o la televisió per internet (IPTV) ja que decodifica els senyals digitals, i els converteix en senyals analògics, per a poder ser visualitzats en els receptors de televisió analògica convencionals. Els receptors de televisió també solen acceptar comandes de l'usuari (mitjançant comandaments a distància), i transmeten aquestes comandes al operador per un canal de retorn, si això és necessari.

El ritme de vendes d'aquests receptors anirà augmentant ràpidament en els pròxims tres anys, tenint en compte que als Països catalans, la TDT substituirà per complet la televisió analògica entre l'any 2009 i 2010, en la denominada apagada analògica. Les emissions digitals ja estan disponibles des de l'any 2002, i es poden veure totes les cadenes nacionals des d'aquesta nova modalitat. És per això que ja l'any 2005, es van vendre més de 700 mil receptors de televisió.

Serveis

Els serveis que ofereixen els receptors de televisió són:

  • Recepció de senyals de televisió.
  • Possibilitat de gravar determinats continguts, prèviament seleccionats, en el disc dur.
  • Selecció de canals.
  • Interacció amb menus existents en les imatges que l'espectador visualitza.
  • Interacció amb la Guia Electrònica de Programes (EPG).
  • Interacció amb els VPI (Visual Program Index: canal on es poden veure simultàneament tots els programes que realitza un determinat proveïdor de contingut. La resolució amb la qual es veuen tots aquests canals no és gaire bona. A més la implementació tecnològica per a poder utilitzar els VPI és complexa doncs es requereix una decodificació en temps real de múltiples canals).

Tots aquests serveis enumerats fins ara no necessiten un canal de retorn cap al proveïdor. En canvi el serveis següents si que el necessitaran:

  • Participació via telefònica a certs programes.
  • Transacció per veure la televisió de pagament (Pay-per-view).
  • Connexió a internet via mòdem.
  • Enviament de correus electrònics.
  • Videoconferències.

Excepte el cas de l'IPTV, el canal de retorn sol ser un canal diferent del canal pel qual rebem el senyal de televisió. Exemples de possibles canals de retorn serien les línies telefòniques fixes o la telefonia mòbil.

Components

Interfície de Xarxa

Permet a l'usuari de rebre dades del servidor i enviar dades al servidor de manera comprensible per aquest últim.

Descodificador

Per tal de reduir l'ample de banda necessari del canal, i per estalviar espai en el disc (en cas de què l'usuari decideixi guardar un determinat programa), les dades són comprimides abans de ser enviades als espectadors. El format més utilitzat pel vídeo és el MPEG-2. El flux de dades que arriba ha doncs de ser descodificat. Hi haurà un descodificador de vídeo i un d'àudio.

Buffer

A causa del soroll present a la xarxa, el fluxe de dades que arriba a l'usuari es pot veure interromput durant instants de temps curts, instants durant els quals es produeixen retransmissions de paquets (fragments de dades). Per tal que l'espectador no vegi aquest efecte, a l'inici de la sessió, es comencen a rebre dades que no són visualitzades immediatament per l'usuari: es guarden en el buffer (memòria que permet un emmagatzematge temporal de paquets). Mentre són visualitzades, si tot funciona correctament, es continuen rebent dades de manera a que el buffer no es buida. Si hi ha errors, el buffer es comença a buidar, però si la ràfega d'error no dura molt temps, es faran les retransmissions oportunes abans que el buffer s'hagi buidat del tot, amb la qual cosa l'usuari no haurà vist la qualitat deteriorada. La tècnica de buffering s'utilitza també en transmissió, es guarden els paquets enviats durant un cert temps, per si s'han de retransmetre.

Maquinari de sincronització

Tot programa de televisió consta d'un fluxe de dades pel vídeo i d'un fluxe de dades per l'àudio: aquests dos fluxes han d'estar sincronitzats per tal que l'usuari percebi coherència entre el que veu i el que escolta. No obstant això, quan els dos fluxes arriben a l'usuari, la sincronització es pot haver perdut, degut per exemple a fenòmens de dispersió: és per això que es requereix un maquinari de sincronització.

Mercat de receptors de televisió

Hi ha unes quinze companyies que ofereixen receptors de televisió. Els preus d'aquests receptors oscil·len entre els 50 i els 300 euros. Però és important assenyalar que els diferents models de receptors poden oferir diferents prestacions, amb la qual cosa el preu pot variar substancialment d'un model a l'altre.

En qualsevol cas, els receptors estan disponibles en un gran nombre d'establiments comercials d'electrònica de consum.

Pàgines relacionades

Televisió

Enllaços externs