Maties Palau Ferré: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot afegeix: es:Matías Palau Ferré
m Corregint paràmetres en plantilla citar llibre
Línia 7: Línia 7:
El [[16 de maig]] de [[1974]], el [[Tribunal Suprem]] el condemnà a pagar un deute amb un marxant pintant un nombre determinat de [[metre quadrat|metres quadrats]] d'olis. Després de complir la sentència, entre 1974 i [[1985]] va cremar totes les obres que creava com a mesura de protesta i fins el [[1989]] no va permetre que es fes cap exposició amb la seva obra. A partir d'aquest moment, sempre exposà en galeries no comercials o en museus, i no tornà a pintar amb oli, sinó que començà a utilitzar la [[tinta xinesa]].
El [[16 de maig]] de [[1974]], el [[Tribunal Suprem]] el condemnà a pagar un deute amb un marxant pintant un nombre determinat de [[metre quadrat|metres quadrats]] d'olis. Després de complir la sentència, entre 1974 i [[1985]] va cremar totes les obres que creava com a mesura de protesta i fins el [[1989]] no va permetre que es fes cap exposició amb la seva obra. A partir d'aquest moment, sempre exposà en galeries no comercials o en museus, i no tornà a pintar amb oli, sinó que començà a utilitzar la [[tinta xinesa]].


Després de morir l'[[1 de gener]] de [[2000]], l'ajuntament de [[Montblanc]] el nomenà fill predilecte de la vila i posteriorment hi posà el nom de l'artista a un carrer. També hi ha, a Montblanc, el [[Museu d'Art Palau Ferré]], inaugurat el [[2001]].<ref>{{Ref-llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 83 | isbn=84-393-5437-1| citació =}}</ref>
Després de morir l'[[1 de gener]] de [[2000]], l'ajuntament de [[Montblanc]] el nomenà fill predilecte de la vila i posteriorment hi posà el nom de l'artista a un carrer. També hi ha, a Montblanc, el [[Museu d'Art Palau Ferré]], inaugurat el [[2001]].<ref>{{citar llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 83 | isbn=84-393-5437-1}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 02:47, 28 feb 2013

Maties Palau Ferré (Montblanc 24 d'agost de 1921 - 1 de gener de 2000) fou un pintor i escultor català. La seva obra, d'estil cubista sintètic i colorista, es compon principalment d'olis i tintes xineses, encara que també va fer algunes ceràmiques i escultures.

Després d'estudiar Belles Arts a l'escola Sant Jordi de Barcelona, el govern francès el becà tres cops entre 1957 i 1961. Maties Palau, a París, conegué Pablo Picasso, que el va fer deixeble seu.

La seva obra va ser exposada a molts llocs, especialment a Espanya i als Estats Units. Entre les exposicions més importants hi ha: National Book (Londres, 1957), Galeria Paul Cézanne (París, 1959), Biblioteca Nacional (Madrid, 1970), Museu d'Història de Catalunya (Barcelona, 1998). Entres les seves obres més importants podem destacar Dona i lluna, Montblanc i Guer-Blanc.

El 16 de maig de 1974, el Tribunal Suprem el condemnà a pagar un deute amb un marxant pintant un nombre determinat de metres quadrats d'olis. Després de complir la sentència, entre 1974 i 1985 va cremar totes les obres que creava com a mesura de protesta i fins el 1989 no va permetre que es fes cap exposició amb la seva obra. A partir d'aquest moment, sempre exposà en galeries no comercials o en museus, i no tornà a pintar amb oli, sinó que començà a utilitzar la tinta xinesa.

Després de morir l'1 de gener de 2000, l'ajuntament de Montblanc el nomenà fill predilecte de la vila i posteriorment hi posà el nom de l'artista a un carrer. També hi ha, a Montblanc, el Museu d'Art Palau Ferré, inaugurat el 2001.[1]

Referències

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 83. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs