L'Unione: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m r2.7.2+) (Robot: Canviant es:L'Unione a es:La Unión (Italia) |
||
| Línia 108: | Línia 108: | ||
[[de:L’Unione]] |
[[de:L’Unione]] |
||
[[en:The Union (political coalition)]] |
[[en:The Union (political coalition)]] |
||
[[es: |
[[es:La Unión (Italia)]] |
||
[[et:L'Unione]] |
[[et:L'Unione]] |
||
[[fr:L'Union (Italie)]] |
[[fr:L'Union (Italie)]] |
||
Revisió del 12:24, 28 feb 2013
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | coalició política  |
| Ideologia política | Socialdemòcrata, Centre-esquerra |
| Alineació política | centreesquerra |
| Història | |
| Creació | 10 febrer 2005 |
| Data de dissolució o abolició | 2008 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Romano Prodi (Últim) |
| Representació | no |
| Altres | |
| Color | |
| Lloc web | no |
La Unió ((italià): L'Unione) fou una gran coalició nacional italiana, que actuà com a partit polític de centre-esquerra. El va crear Romano Prodi junt amb molts altres partits d'Itàlia.
Partits polítics de La Unió
Els partits que formaren part de La Unió son:
- Partit Democràtic (Partito Democratico) (des del 14 d'octubre de 2007)
- L'Olivera (L'Ulivo) (fins al 14 d'octubre de 2007)
- Partit de la Refundació Comunista (Partito della Rifondazione Comunista)
- Federació dels Verds (Federazione dei Verdi)
- Partit Comunista d'Itàlia (Partito dei Comunisti Italiani)
- Partit Radical Italià (Radicali Italiani)
- Partit dels Valors d'itàlia (Italia dei Valori)
- Popular-UDEUR (Popolari-UDEUR)
- Partit del Pensionistes d'Itàlia (Partito dei Pensionati) (fins al Novembre de 2006)
- Els Socialistes Italians (I Socialisti) (fins al 5 d'octubre de 2007)
Eleccions primàries de 2005
Les eleccions primaries van ser el 16 d'octubre de 2005 i van tenir 7 candidats.
Candidats
Es van presentar aquests candiats:
- Fausto Bertinotti, secretari del Partit de la Refundació Comunista.
- Antonio Di Pietro, líder del Partit dels Valors d'itàlia.
- Ivan Scalfarotto, un candidat independent.
- Simona Panzino, és una simbòlica candidata del moviment anti-globalització.
- Alfonso Pecoraro Scanio, secretari de la Federació dels Verds.
- Romano Prodi, líder de L'Ulivo, l'ex-Primer Ministre d'Itàlia (1996-1998) i el President de la Comissió Europea.
- Clemente Mastella, líder de Popular-UDEUR.
Resultats
Els col·legis electorals van obrir a les 8 del matí i van tancar a les 10 del vespre, el 16 d'octubre de 2005, un total de 4.311.149 de persones van anar a votar.
| Candidat | Vots | % |
|---|---|---|
| Romano Prodi | 3,182,686 | 74.1% |
| Fausto Bertinotti | 631,592 | 14.7% |
| Clemente Mastella | 196,014 | 4.6% |
| Antonio Di Pietro | 142,143 | 3.3% |
| Alfonso Pecoraro Scanio | 95,388 | 2.2% |
| Ivan Scalfarotto | 26,912 | 0.6% |
| Simona Panzino | 19,752 | 0.5% |
| Vots en blanc | 7,583 | |
| Vots invàl·lids | 9,031 | |
| Total | 4,311,149 | 100.0% |
Els votants de la Unió van elegir a Romano Prodi amb un 74,1% dels vots, candidat de La Unió a Primer Ministre.
Eleccions legislatives a Itàlia (2006)
Amb Romano Prodi com a candidat la Unió va treure 19.036.986 de vots i va assolir 348 escons i un 49,80% dels vots. I després de les dures crítiques del candidat derrotat de la Casa de la Llibertat, Silvio Berlusconi. Finalment el 17 de maig de 2006, Romano Prodi va poder ser investit, com a 80è Primer Ministre d'Itàlia.
Desaparició
Després de la gran influència del Partit Democràtic, L'Unione fou dissolta el 8 de febrer de 2008, amb el Partit Democràtic com el seu gran successor.