Colibrís: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viccionari	Viccionari
Viquiespècies	Viquiespècies

Colibrís
Trochilidae
	;
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Apodiformes
Família	Trochilidae ; Vigors, 1825

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 03:40, 1 març 2013

Els colibrís són els ocells que formen la família dels troquílids (Trochilidae). Són originaris exclusivament d'Amèrica i les espècies es troben des del sud d'Alaska i Canadà a la Patagònia, tot i que són més abundants a les zones tropicals.

La família dels troquílids té uns 123 gèneres i unes 325 espècies. La mida d'aquests ocells oscil·la entre els 6 i els 22 cm i pesen entre 1,8 i 24 grams. El colibrí d'Anna, capaç de moure's 400 longituds corporals per segon i de resistir a acceleracions centrípetes de 10 g, és el vertebrat més ràpid del món.^[1]

Característiques distintives

S'alimenten principalment del nèctar de les flors principalment les de color vermell i corol·la tubular a les quals pol·linitzen. També mengen ocasionalment insectes.
El bec és prim i molt llarg
La llengua és bífida i molt llarga, i s'enrotlla al voltant del crani quan l'ocell està en repòs.
Les potes són tan curtes i fràgils que els colibrís han perdut gairebé la capacitat de caminar.
El plomatge presenta iridescències que li donen un aspecte metàl·lic.
Poden estar immòbils a l'aire, pujar verticalment o anar enrere quan estan volant ja que les ales baten a una velocitat de 15 a 80 vegades per segon, segons les espècies.
Els seus ous, malgrat ser els més petits d'entre els ocells, són grans en relació al pes dels colibrís, com succeeix a l'inrevés amb la grandària dels ous d'estruç.

Metabolisme

Tenen el metabolisme més actiu d'entre tots els animals de sang calenta i el cor d'algunes espècies, com el colibrí de gola blava, arriba a bategar fins a 1.260 vegades per minut. Per a mantenir aquesta activitat metabòlica els cal alimentar-se de manera contínua. Tot i així tenen diverses estratègies de resistència com és el caure en una mena de letargia o l'estalvi energètic nocturn. A més acostumen a migrar en èpoques desfavorables tot i que algunes espècies suporten temperatures de -20 °C.

El metabolisme dels colibrís té la màxima capacitat coneguda de lliurament d'oxigen a les mitocòndries musculars i es creu que arriben al límit del que és possible per al disseny d'un vertebrat.

Taxonomia

Tradicionalment se'ls ha ubicat dins l'ordre Apodiformes, on hi ha també els falciots, i encara que segons alguns taxonomistes els colibrís tindrien un ordre propi, Trochiliformes, no hi ha evidències concloents per acceptar la proposta.

La subfamília Phaethornithinae, compta amb 6 gèneres i 34 espècies, i la subfamília Trochilinae està formada per la resta de les espècies, unes 325.

Referències

↑ Catherine Brahic. «Male hummingbirds break speed record for love». New Scientist, 10-06-2009. [Consulta: 10 juny 2009].

Bibliografia

Bleiweiss, Robert; Kirsch, John A. W.; Matheus, Juan Carlos (1999): "DNA-DNA hybridization evidence for subfamily structure among hummingbirds". Auk 111(1): 8-19. PDF fulltext
del Hoyo, J.; Elliott, A.; Sargatal, J. (editors) (1999): Handbook of Birds of the World, Volume 5: Barn-owls to Hummingbirds. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-25-3
Gerwin, John A. & Zink, Robert M. (1998): "Phylogenetic patterns in the Trochilidae". Auk 115(1): 105-118. PDF fulltext
Meyer de Schauensee, Rodolphe (1970): A Guide to Birds of South America. Livingston, Wynnewood, PA.
Shackelford, Clifford Eugene; Lindsay, Madge M.; Klym, C. Mark (2005): Hummingbirds of Texas with their New Mexico and Arizona ranges. Texas A&M University Press, College Station. ISBN 1-58544-433-2
Skutch, Alexander F.; Singer, Arthur B. (1973): The Life of the Hummingbird. Crown Publishers, New York. ISBN 0-517-50572-X
Warrick, D. R.; Tobalske, B.W.; Powers, D.R. (2005): "Aerodynamics of the hovering hummingbird". Nature 435: 1094-1097 doi:10.1038/nature03647 (HTML abstract)