Accent circumflex: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot afegeix: af:Kappie (leesteken) |
m r2.7.3rc2) (Robot afegeix: is:Tvíbroddur |
||
Línia 33: | Línia 33: | ||
[[id:Sirkumfleks]] |
[[id:Sirkumfleks]] |
||
[[io:Cirkonflexo]] |
[[io:Cirkonflexo]] |
||
[[is:Tvíbroddur]] |
|||
[[it:Circonflesso]] |
[[it:Circonflesso]] |
||
[[ja:サーカムフレックス]] |
[[ja:サーカムフレックス]] |
Revisió del 05:04, 2 març 2013
Signes diacrítics |
---|
accent
breu ( ˘ )
croc / dấu hỏi ( ̉ ) |
Signes de puntuació i tipogràfics emprats com a diacrítics: |
apòstrof ( ’ ) |
L'accent circumflex (^) és un tipus de signe diacrític. Gràficament és la unió d'un accent agut i un accent greu.
Els seus usos principals, traient els manlleus lingüístics, són:
- Canvi de to: Al grec antic, el circumflex marcava una pujada i una baixada de to en la mateixa vocal (d'aquí la seva forma i l'origen d'aquest signe).
- Marca d'elisió d'un fonema: En francès, per exemple, marca que la paraula antigament tenia una lletra que s'ha perdut; és una remarca etimològica que antigament podia servir per distingir dues paraules però que en l'actualitat només és qüestió d'ortografia, com a la paraula hôpital, que ve d'"hospital", com s'ha conservat en altres idiomes.
- Distinció lèxica: Pot usar-se per diferenciar homònims, com per exemple al gaèlic
- Quantitat: En alguns idiomes es pot utilitzar per marcar que una vocal era llarga (i normalment també oberta), com l'afrikaans.
- Distinció de fonemes: Marca la pronunciació diferent de vocals o consonants que altrament coincidirien en la forma escrita, com passa en esperanto.
- Tonicitat: Pot usar-se per senyalar la síl·laba tònica, com al portuguès (tot i que està en desús per la reforma ortogràfica).
- Lletra doble: A l'edat mitjana era un dels signes per marcar la duplicació d'una lletra, juntament amb altres signes. Aquest ús era freqüent a Itàlia per marcar la doble i.