Supercontinent: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Image:Pangea animation 03.gif|thumb|El supercontinent Pangea]]
Un supercontinent és l'agrupació de més d'un [[continent]] en un sol bloc, com passa avui dia amb [[Euràsia]]. S'usa aquest terme per parlar de les diferents formes que van adoptar les plaques continentals al llarg de l'evolució de la [[Terra]] fins arribar a la configuració actual.
Un supercontinent és l'agrupació de més d'un [[continent]] en un sol bloc, com passa avui dia amb [[Euràsia]]. S'usa aquest terme per parlar de les diferents formes que van adoptar les plaques continentals al llarg de l'evolució de la [[Terra]] fins arribar a la configuració actual.



Revisió del 18:01, 26 maig 2007

El supercontinent Pangea

Un supercontinent és l'agrupació de més d'un continent en un sol bloc, com passa avui dia amb Euràsia. S'usa aquest terme per parlar de les diferents formes que van adoptar les plaques continentals al llarg de l'evolució de la Terra fins arribar a la configuració actual.

El primer supercontinent és Ur. És la primera terra emergida de les aigües i rep aquest nom malgrat la seva mida era molt petit. Va crear-se al voltant de fa 3000 milions d'anys.

Després va venir Kenorland, format cap a fa 2450 milions d'anys. Algunes de les seves plaques són les antecessores de les actuals.

Colúmbia ajuntava les plaques americanes, nordasiàtiques i l'australina. Era una massa formada fa 1800 milions d'anys.

Rodínia (el nom de la qual està basada en una paraula del rus per designar "pàtria") va formar-se fa 1000 milions d'anys. Es va trencar en vuit parts diferenciades que es van tornar a unir pels corrents, el magnetisme i la tectònica de plaques.

Aquesta nova unió, ocurreguda fa 600 milions d'anys, es va anomenar Pannotia. La seva vida va ser breu, dividint-se en quatre grans masses: Laurentia, Baltica, Sibèria i Gondwana, que es van recombinar per crear Pangea, el supercontinent en forma de C que va donar lloc als continents actuals.