Parcent

Parcent

Escut d'armes
Localització
38° 44′ 44″ N, 0° 03′ 54″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	la Marina Alta
Capital	Parcent
Població humana
Població	1.003 (2023) (85 hab./km²)
Gentilici	Parcentí, Parcentina
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta Mancomunitat de Serveis Socials de la Marina Alta Mancomunitat Intermunicipal de la Vall de Pop
Superfície	11,8 km²
Altitud	295
Limita amb	Alcalalí Murla Benigembla Tàrbena
Organització política
• Alcalde	Máximo Revilla Martínez
Identificador descriptiu
Codi postal	03792
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03100
Codi ARGOS de municipis	03100
Lloc web	parcent.es

Parcent (dels mots llatins Persius o Percennius) és un municipi que pertany a la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Geografia

En la vall de Pop, a l'interior de la Marina Alta, Parcent estén el seu territori en una curta depressió de margues triàsiques recobertes en part pel quaternari i tancada pels relleus prebètics cretàcics de la serra de les Coves, de la del Carrascar de Parcent, que limita en arc per l'oest, i de la serra del Ferrer, que connecta pel coll de Rates, enmig del pla s'aixeca el tossal de Sant Isidre. Corre per la vall el riu Xaló que fa de límit amb Murla pel nord-oest.

El riu Xaló-Gorgos travessa el seu terme en direcció oest-est.

S'accedeix a aquesta localitat des d'Alacant, per carretera, a través de la N-332 agafant a Benissa la CV-750.

Fita amb els municipis d'Alcalalí, Murla, Benigembla, Orba i Tàrbena.

Història

Parcent va ser ocupat per les tropes de Jaume I cap a l'any 1256. Després de la primera revolta d'Al-Azraq, el rei expedeix document datat el 17 de febrer de 1259, pel qual s'ordena al batlle reial Eiximén de Foces que faça donació de cases i terres de l'alqueria de Parcent a Pere Corts i altres pobladors. Una nova revolta morisca va tenir lloc durant els primers anys del segle XVI, quan se'ls va obligar a batejar. La revolta va ser sufocada i en 1534 els moriscos de Parcent van fugir duent presoner a Pere Andreu de Roda, senyor del lloc.

Al segle XVI pertanyia a Pere Andreu de Roda qui, com diem va ser fet pres i va morir en captivitat, pel que sembla sense descendència, per la qual cosa és de suposar que les seues possessions revertirien en la corona. En els primers anys del segle XVII ens trobem la baronia de Parcent, amb els seus annexos de Benigembla i Vernissa (avui despoblada), entre les possessions del monestir cartoixà de La nostra Senyora de les Fonts.

Les valls de Pop i de Laguar, van ser testimoni d'una tercera revolta morisca i van servir de quarter general per a la concentració de les tropes reials que van acudir a assetjar el castell del Pop en el qual s'havien refugiat i fet forts més de 19.000 moriscos que, dirigits per Minilli, moliner de Guadalest, no van acceptar el decret d'expulsió signat per Felip III i el seu privat el duc de Lerma. Després d'un setge de dos mesos i després de la mort de més de 4000 persones, els moriscos van capitular el mes de novembre de 1609. En aquella època la baronia comptava amb 52 cases de moriscos que van quedar completament deshabitades, de manera que aquest mateix any es concedia permís a La nostra Senyora de les Fonts per poblar els llocs de Vernissa, Parcent i Benigembla, a la baronia de Parcent. Francesc d'Almenar, prior de la Cartoixa, com a senyor de la baronia, atorgava carta de poblament el 12 d'agost de 1612, a favor de 52 pobladors cristians, per habitar els llocs de Parcent, Benigembla i Vernissa, a fur de València. Un recompte efectuat en 1646 va llançar la xifra de 29 cases habitades en la població (unes 120 persones).

El 28 de maig de 1635, el monestir va vendre la baronia a Constantí de Cernesio Odescalchi. En 1676, el rei Felip IV va elevar la baronia a la dignitat de comtat a favor d'aquest mateix senyor. Una descendent de l'anterior, la senyora Josefa de Cernesio i Bazan de Benavides, es casà amb don Joaquín de la Cerda i Téllez Girón, de la casa de Medinaceli. Els De la Cerda han vingut ostentant la titularitat del senyoriu fins als nostres dies. En 1914, el rei Alfons XIII va elevar a la dignitat de duc al novè comte de Parcent, don Fernando de la Cerda i Carvajal.

Política i administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Demetrio Mora Pérez	UCD	19/04/1979
1983 - 1987	Vicente Soldevilla Marco	AP	28/05/1983
1987 - 1991	Cosme Moncho Francés	AP	30/06/1987
1991 - 1995	Cosme Moncho Francés	PP	15/06/1991
1995 - 1999	Demetrio Mora Pérez	CDP	17/06/1995
1999 - 2003	Pedro Juan Far Pérez	CDP	03/07/1999
2003 - 2007	María del Carmen López Fernández	PP	14/06/2003
2007 - 2011	Máximo Revilla	CDP	16/06/2007
2011 - 2015	Máximo Revilla	CDP	11/06/2011
2015 - 2019	n/d	n/d	13/06/2015
2019 - 2023	n/d	n/d	15/06/2019
Des del 2023	n/d	n/d	17/06/2023

Demografia

Compta amb una població de 1.066 habitants (INE 2008). Un 35,10% del seu cens és de nacionalitat estrangera, en la seua immensa majoria procedent d'altres països de la Unió Europea

Evolució demogràfica de Parcent
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006
Població	1.223	1.415	1.192	978	935	801	889	793	728	678	619	717	857	960	1.019

Monuments i llocs d'interès

Façana de l'església de la Puríssima Concepció

• Església de la Puríssima. Del segle XVII, edifici d'interès arquitectònic.

• Casa on va viure Gabriel Miró . Edifici d'interès arquitectònic.

• La cova del xilè.

• La font del llavador.

Festes

• Festes Patronals. Se celebren en honor de Sant Llorenç a partir del 10 d'agost.

Al gener es celebra la romeria en honor de sant Antoni Abat.

A l'abril la festa de sant Vicent Ferrer.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parcent

• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• El Carrascar de Parcent