Cos menor del sistema solar

D'esquerra a dreta, reproducció a escala de Vesta, Ceres i la Lluna. Ceres és el planeta nan més petit, i Vesta el cos menor més gran (exceptuant els objectes transneptunians).

Un cos menor del Sistema Solar (CMSS o del anglès SSSB, small Solar System body) és, segons la resolució de la UAI (Unió Astronòmica Internacional) del 22 d'agost de 2006, un cos celeste que orbita entorn del Sol i que no és planeta, ni planeta nan, ni satèl·lit:

Recreació artística del naixement del Sistema Solar (NASA)

«

Tots els altres objectes [referit als quals no siguin ni planetes ni planetes nans ni satèl·lits], i que orbiten al voltant del Sol, s'han de denominar col·lectivament "Cossos Menors del Sistema Solar" (Small Solar-System Bodies). Aquests actualment inclouen la majoria dels asteroides del Sistema Solar, la majoria dels objectes transneptunians (OTN), cometes, i altres petits cossos.

»

Per tant, segons la definició de la UAI, són cossos menors del Sistema Solar, independentment de la seva òrbita i composició:

• Els asteroides.
• Els OTN, (Objectes transneptunians).
• Els cometes.
• Els meteoroides.

Segons les definicions de planeta i de planeta nan, que atenen a l'esfericitat de l'objecte a causa de la seva gran massa, es pot definir com a cos menor del Sistema Solar, per exclusió, a tot cos celeste que, sense ser un satèl·lit, no hagi aconseguit suficient grandària o massa com per adoptar una forma essencialment esfèrica.

Segons algunes estimacions, la massa requerida per aconseguir la condició d'esfericitat se situaria entorn dels 5 x 10²⁰ kg, resultant el diàmetre mínim entorn dels 800 km. No obstant això, característiques com la composició química, la temperatura, la densitat o la rotació dels objectes poden variar notablement les grandàries mínimes requerides, per la qual cosa es va rebutjar assignar valors apriorístics a la definició, deixant la resolució individual de cada cas a l'observació directa.

Segons la UAI, alguns dels cossos menors del Sistema Solar més grans podrien reclassificar-se en el futur com a planetes nans, després d'un examen per determinar si estan en equilibri hidrostàtic, és a dir: si són suficientment grans perquè la seva gravetat venci les forces del sòlid rígid fins a haver adoptat una forma essencialment esfèrica.

Exceptuant els objectes transneptunians, els cossos menors del Sistema Solar de major grandària són Vesta i Pallas, amb una mica més de 500 km de diàmetre.