Kanji: diferència entre les revisions
m correcció gramatical |
|||
Línia 29: | Línia 29: | ||
{{Link GA|ru}} |
{{Link GA|ru}} |
||
{{Link GA|de}} |
{{Link GA|de}} |
||
[[af:Kanji]] |
|||
[[ar:كانجي]] |
|||
[[ast:Kanji]] |
|||
[[az:Kandzi]] |
|||
[[bat-smg:Kandžė]] |
|||
[[bg:Канджи]] |
|||
[[cs:Kandži]] |
|||
[[cy:Kanji]] |
|||
[[da:Kanji]] |
|||
[[de:Kanji]] |
|||
[[en:Kanji]] |
|||
[[es:Kanji]] |
|||
[[et:Kanji]] |
|||
[[eu:Kanji]] |
|||
[[fa:کانجی]] |
|||
[[fi:Kanji]] |
|||
[[fr:Kanji]] |
|||
[[gl:Kanji]] |
|||
[[gv:Kanji]] |
|||
[[he:קאנג'י]] |
|||
[[hr:Kanji]] |
|||
[[hu:Kandzsi]] |
|||
[[ia:Kanji]] |
|||
[[id:Kanji]] |
|||
[[is:Kanji]] |
|||
[[it:Kanji]] |
|||
[[ja:日本における漢字]] |
|||
[[jv:Aksara Kanji]] |
|||
[[km:កាន់ជិ]] |
|||
[[ko:일본어의 한자]] |
|||
[[la:Kanji]] |
|||
[[lb:Kanji]] |
|||
[[lt:Kandži]] |
|||
[[lv:Kandži]] |
|||
[[mg:Kanji]] |
|||
[[mk:Канџи]] |
|||
[[ms:Tulisan Kanji]] |
|||
[[nah:Kanji]] |
|||
[[nl:Kanji]] |
|||
[[nn:Kanji]] |
|||
[[no:Kanji]] |
|||
[[oc:Kanji]] |
|||
[[pap:Kanji]] |
|||
[[pl:Kanji]] |
|||
[[pt:Kanji]] |
|||
[[ro:Kanji]] |
|||
[[ru:Кандзи]] |
|||
[[simple:Kanji]] |
|||
[[sk:Kandži]] |
|||
[[sl:Kandži]] |
|||
[[sr:Канџи]] |
|||
[[su:Kanji]] |
|||
[[sv:Kanji]] |
|||
[[th:คันจิ]] |
|||
[[tl:Kanji]] |
|||
[[tr:Kanji]] |
|||
[[uk:Ієрогліфи (Японія)]] |
|||
[[vi:Kanji]] |
|||
[[yi:קאנדזשי]] |
|||
[[zh:日本汉字]] |
Revisió del 04:02, 7 març 2013
Kanji (漢字)
Kana (仮名)
Usos
- Furigana (振り仮名)
- Okurigana (送り仮名)
- Man'yōgana (万葉仮名)
- Hentaigana (変体仮名)
Romaji (ローマ字)
Els kanji (漢字) són els caràcters d'origen xinès, de l'època de la dinastia Han, que s'utilitzen a l'escriptura japonesa junt amb els sil·labaris katakana i hiragana.
Alguns dels caràcters, anomenats manyōgana (万葉仮名) en honor a la col·lecció de poemes del segle VIII Manyōshū (万葉集), posseeixen només valor fonètic. Altres funcionen com a ideogrames, és a dir sustenten el valor conceptual de la paraula i un tercer grup són híbrids entre els dos sistemes anteriors, o sigui, tenen una part de recolzament fonètic i una altra d'aproximació al concepte requerit.
L'aparició dels kanji al Japó daten del segle IV; foren introduïts al país a través de Corea i varen començar a ser adoptats pels japonesos per registrar la seva pròpia llengua que, fins llavors, mancava de forma escrita.
Lectura dels kanji
Els kanji tenen dues categories de significats i pronúncies, que es coneixen com "lectures": les lectures on (音読み o on'yomi) i les lectures kun (訓読み o kun'yomi).
Les lectures on es deriven de les pronúncies xineses del caràcter, i se solen emprar quan el kanji forma part d'una paraula composta. Les lectures kun s'utilitzen normalment quan el kanji està sol o seguit de hiragana. La major part dels kanji té almenys una lectura on i una lectura kun. Alguns kanji tenen una tercera lectura menys coneguda anomenada lectura nanori, que s'utilitza per a noms de persones.
Existeixen excepcions a aquestes regles, ja que molts kanji no tenen lectura kun i uns pocs no tenen lectura on. Alguns utilitzen la lectura kun, i no la lectura on, per formar paraules compostes.
Si els kanji no estan acompanyats de hiragana, se solen llegir de dos en dos i amb la lectura on. La paraula "kanji" (漢字) n'és un perfecte exemple, i la seva pronúncia prové de la paraula xinesa "hanzi".
Vegeu també
Kanji i furigana
Els kanji ocasionalment van acompanyats per furigana, que són caràcters hiragana escrits al costat dels kanji, per facilitar-ne la lectura. S'utilitza el furigana sobre tot en llibres per a nens i en els manga (còmics japonesos) per afavorir l'aprenentatge dels caràcters. També s'utilitza el furigana per a caràcters kanji que no estan inclosos a la llista dels 1945 kanji més utilitzats (Jōyō kanji).
Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Link GA Plantilla:Link GA