Escacs de Capablanca: diferència entre les revisions
m r2.7.1) (Robot afegeix: es:Ajedrez de Capablanca, zh:卡帕布蘭卡象棋 |
|||
Línia 121: | Línia 121: | ||
[[Categoria:Variacions dels escacs|Capablanca]] |
[[Categoria:Variacions dels escacs|Capablanca]] |
||
[[en:Capablanca chess]] |
[[en:Capablanca chess]] |
||
[[es:Ajedrez de Capablanca]] |
|||
[[fi:Capablanca-shakki]] |
[[fi:Capablanca-shakki]] |
||
[[fr:Échecs Capablanca]] |
[[fr:Échecs Capablanca]] |
||
Línia 131: | Línia 131: | ||
[[pt:Xadrez de Capablanca]] |
[[pt:Xadrez de Capablanca]] |
||
[[ru:Шахматы Капабланки]] |
[[ru:Шахматы Капабланки]] |
||
[[zh:卡帕布蘭卡象棋]] |
Revisió del 08:17, 7 març 2013
Els escacs de Capablanca són una variació dels escacs que existeix en diverses versions jugables en escaquers de 10x10 o 10x8 caselles. El joc es diu així en honor al seu inventor, el campió del món d'escacs José Raúl Capablanca. És important destacar que va proposar aquesta complicada variant mentre es trobava en possessió del títol i no després de perdre'l, com alguns crítics incorrectament afirmen.
Modificacions als escacs estàndard
Capablanca pensava que els escacs tindrien un problema seriós degut a l'increment de les partides finalitzades en taules a nivell de Grans Mestres, pel fet que el joc no oferia suficient complexitat com perquè algun dels dos oponents prevalgués clarament.
A més del conjunt usual de peces, cada jugador té dues unitats addicionals:
- Un canceller que es mou indistintament com a torre i com a cavall;
- Un arquebisbe que es mou indistintament com a alfil i com a cavall;
Aquestes peces noves presenten propietats interessants i enriqueixen notablement el joc. Per exemple, l'arquebisbe pot per si mateix produir un escac i mat a un rei solitari (estant el rei en un racó i l'arquebisbe situat en diagonal amb una casella al mig). Capablanca creia que afegint aquestes poderoses unitats es reduiria sensiblement el risc de taules, cosa que permetria de desenvolupar partides molt més espectaculars i evidenciaria la superioritat d'un contrincant sobre l'altre.
Capablanca va proposar dues disposicions inicials de peces. A la primera, va indicar que l'arquebisbe es col·loqués entre l'alfil i la dama, i el canceller entre el rei i l'alfil de rei. Aquesta ubicació té el defecte que deixa desprotegit el peó de davant de l'alfil de rei, cosa que permetria les blanques fer escac al primer moviment, amb canceller a alfil tres (movent com a cavall), seguit per canceller pren peó (movent com a torre) que és escac i mat, ja que s'ataca el rei com a cavall.
Capablanca va revisar posteriorment la disposició inicial de les peces de manera que l'arquebisbe estigués entre el cavall de dama i l'alfil, i el canceller entre el cavall de rei i l'alfil. També va experimentar amb les mides del tauler: amb 10x10 els peons podrien desplaçar-se fins a tres caselles en el moviment inicial. Al seu llibre, L'aventura dels escacs, Edward Lasker hi escrigué (pàg. 39):
« | "... vaig jugar moltes partides de prova amb Capablanca, i van durar rarament més de vint o vint-i-un moviments. Ho vam intentar amb taulers de 10x10 i de 10x8, i vam concloure que l'últim era preferible perquè les lluites mà a mà començaven abans." | » |
Lasker va ser un dels pocs partidaris de la variació, i el Gran Mestre Internacional hongarès Géza Maróczy també va jugar algunes partides amb Capablanca. Un dels pocs crítics racionals, el campió britànic William Winter, pensava que havia massa peces fortes, cosa que feia les altres menys rellevants.
Els noms de les noves peces, arquebisbe i canceller, van ser introduïts pel propi Capablanca. Aquests noms encara s'utilitzen en la majoria de les variacions modernes d'aquesta forma escaquística.
Variacions
Els escacs de Capablanca han inspirat un cert nombre de variacions, les més populars de les quals són els Grans Escacs i esl Escacs Gòtics. Altres intents de trobar una posició òptima d'obertura, com els Escacs Grotescs o els Escacs Optimitzats encara no han assolit massa popularitat.
Una innovació interessant i recent són els escacs aleatoris de Capablanca, inventats el 2004 per Reinhard Scharnagl. Aquest joc combina idees dels escacs aleatoris de Fischer i dels escacs de Capablanca. Aplica el principi que en la posició inicial tots els peons estan protegits per almenys una peça forta.
La idea d'introduir el Canceller (Drac) i el Mariscal (Pegàs) també s'ha traslladat a la variant dels escacs hexagonals de Wladyslaw Glinksi (1936, Polònia) a C'escacs (2007), que amplia el tauler de Glinksi a 169 caselles.
Idees anteriors
Capablanca no va ser el primer a suggerir variants al joc. En 1617, Pietro Carrera va publicar el seu llibre Il Gioco degli Scacchi, que contenia una descripció d'una modificació a l'esquema bàsic, en jugar-se en un tauler de 8x10. Proposava dues peces noves, a situar-se entre la torre i el cavall. El campió estaria al costat del rei i el centaure al de la reina. Aquesta versió va ser oblidada després de la mort del seu inventor.
En 1874, Henry Bird va presentar una variant similar a la de Carrera. L'única diferència significativa estava en l'ordre de la obertura. El guardià s'ubicava entre l'alfil de la reina i aquesta, i el caballerizo entre l'alfil del rei i aquest.
Vegeu també
- ChessV - Programa llicenciat sota la GPL que permet jugar a les variants ajedrecísticas de Capablanca, Bird i Carrera, i al Gran Escacs, entre altres.
- SMIRF - Programa que permet jugar a escacs de Capablanca ja moltes altres variants. incloent les de Bird, Carrera i altres, i al Escacs Aleatori de Capablanca.
Bibliografia
- Pritchard, D. B. (1994). The Encyclopedia of Chess Variants. ISBN 0-9524142-0-1.
- Lasker, Edward (1959). The Adventure of Chess, ISBN 048620510.