Urolàgnia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Urolagnia}}
Línia 41: Línia 41:
[[sr:Уролагнија]]
[[sr:Уролагнија]]
[[sv:Urolagnia]]
[[sv:Urolagnia]]
[[th:ความคลั่งไคล้น้ำปัสสาวะ]]
[[uk:Уролагнія]]
[[uk:Уролагнія]]

Revisió del 14:20, 7 març 2013

L'urolàgnia (també anomenada urofília o més rarament ondinisme) és l'excitació sexual a través del contacte amb els orins o pixats d'una altra persona. Constitueix una parafília sexual i popularment en els ambients del comerç sexual i la prostitució se la coneix també com a pluja daurada (de l'anglès golden shower).

Pot ser activa o passiva. En la modalitat activa el subjecte gaudeix orinant sobre una altra persona, mentre que en la passiva el plaer sexual s'assoleix en rebre o entrar en contacte amb els orins d'altri.

L'urolàgnia s'associa generalment a pràctiques de caire sadomasoquista i de dominació on el practicant actiu és el subjecte dominant i el passiu el sotmès.

Les pràctiques urolàgniques poden presentar moltes variants, que van des del simple deler per veure una persona orinar o ensumar els orins aliens, fins a ingerir-los, rebre'ls sobre el cos nu o fins i tot vestit o banyar-se en un recipient ple de pixats.

La indústria pornogràfica ha tingut cura també de desenvolupar un subgènere força minoritari de pràctiques urolàgniques que s'anomena generalment pissing. Només el cinema porno alemany l'inclou sovint en els films de consum convencional.

Des del punt de vista de la salut i del sexe segur cal dir que, contràriament a les pràctiques de coprofàgia o coprofília, l'urolàgnia pot considerar-se com una pràctica de poc risc atès que el contacte amb l'orina o fins i tot la seva ingesta no és perillosa sempre que es realitzi entre persones sanes. Pot existir risc si els participants pateixen infeccions bacterianes de l'uretra que poden comportar efectes secundaris com infeccions a la pell en individus sensibles a l'orina.

Fins i tot el fet de beure orina en petites quantitats és considerat per alguns terapèutes com a saludable i en algunes cultures primitives es pratica la ingesta dels propis orins. La més perillosa per la salut és l'orina amb alta presència de sals minerals, si bé l'efecte pot ser mitigat bevent a continuació aigua.