Pallejà

Pallejà

Pallejá (es)
Localització
41° 25′ 27″ N, 1° 59′ 52″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Baix Llobregat
Capital	Pallejà
Població humana
Població	11.736 (2023) (1.413,98 hab./km²)
Llars	14 (1553)
Gentilici	Pallejanenc, pallejanenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat d'Abrera, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat, Pallejà, Sant Andreu de la Barca i Torrelles de Llobregat
Superfície	8,3 km²
Banyat per	Llobregat
Altitud	41
Limita amb	Castellbisbal Sant Vicenç dels Horts la Palma de Cervelló Molins de Rei el Papiol Corbera de Llobregat
Organització política
• Alcaldessa	Ascensión Ratia Checa (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08780
Fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00
Codi INE	08157
Codi IDESCAT	081574
Lloc web	palleja.cat

Escut no oficial usat per l'ajuntament de Pallejà.

Pallejà és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Està format per dos nuclis de població: Pallejà i Fontpineda i està emplaçada a la banda dreta del riu, que fa divisòria amb els termes de Molins de Rei i el Papiol, situats a l'esquerra del Llobregat i en l'actualitat -segons dades de l'INE a 01/01/2009- hi viuen 11.134 habitants.

Geografia

La vall de la que forma part Pallejà és al curs baix del riu, encaixat, a aquesta alçada, a la serralada Litoral gràcies a un sistema de fractures que van crear aquesta vall per la que passa el Llobregat en el seu tram final.

El terme municipal ocupa la plana al·luvial, propera al riu, i part del massís de les Planes o Montmany, un dels contraforts més orientals del massís del Garraf-Ordal pertanyents a la Serralada Litoral. Les altituds més destacades són les Planes (269 m), el Guixar (322 m), el Cucut (328 m), el Cuixó (302 m) i altres de menors com el Puig de Gratallops.

El límit nord-occidental del terme és amb el de Corbera de Llobregat seguint la carena de Montmany, ja que només el puig de Socies resta dins de Corbera, fins a la part més propera al Llobregat, en fan partió el turó del Bori (188 m) i la roca de Droc (156 m).

A mig dia el terme limita amb el de Cervelló, per sota les Planes, i amb el de Sant Vicenç dels Horts per la riera del Manyà.

El terme municipal de Pallejà es creuat per l'autovia N-II, per la N-340 i per la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Els materials geològics que trobem dins el terme tenen unes edats molt variades entre els cinc-cents setanta milions d'anys els més antics del Paleozoic i els temps actuals per les roques de formació quaternària. A prop de la zona que ocupava antigament la bòbila d'en Roca, afloren materials rocosos dels més antics del terme i s'estenen fins arribar quasi bé a la riera Fonda. Les roques següents que apareixen per ordre d'antiguitat són les del mesozoic amb uns dos-cents vint-i-cinc milions d'anys i ocupen una bona part del terme. Així, a la part alta de la plana al·luvial apareixen els materials basalts del Triàsic, o sigui les primeres roques que van formar-se en aquesta edat geològica, i que són conglomerats i gresos silicis de color vermellós. Al peu del cingle de Montmany hi han materials calcaris (calcàries i dolomies) explotats, en altres temps, per l'empresa Ciments Molins.

Les Planes, vist des de Pallejà.

A prop de la zona on està situada la fàbrica de Ciments Molins, per sota de la zona d'explotació dels gresos vermells, en una zona entre els termes de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts i Pallejà, afloren gresos blaus i groguencs amb força restes de fòssils. Són roques, aquestes, que pertanyen al Cenozoic, concretament al Miocè i que tenen aproximadament una antiguitat d'uns vint milions d'anys.

El quaternari, o roques de formació molt recent o actual, ocupa la plana al·luvial i algunes petites zones enlairades, com per exemple darrera de l'església, en les que podem observar restes de les terrasses fluvials que en temps passats construireu el mateix riu Llobregat.

La plana al·luvial es ocupada per cultius, encara que cada cop hi veiem més construccions i, per tant, menys conreus. Avui dia els pagesos de Pallejà ja no poden guanyar-se la vida tan sols del camp, car aquest ja ha estat reduït a la mínima expressió.

Vegetació

La vegetació natural de la zona apareix a la vessant de la muntanya, on encara queden restes de la típica vegetació mediterrània amb sotabosc abundant. Això vol dir que tampoc tenim una gran zona boscosa, ja que la gran activitat humana que es desenvolupa en aquest indrets van fer que les zones boscoses entressin en recessió.

Si a més tenim present que la zona té un típic clima mediterrani, i que part del terreny on es podria desenvolupar la vegetació es calcari, el que vol dir que el sòl es de molt lenta evolució i per tant petit l'espai que tenen les arrels per créixer, es clar que la vegetació que trobarem serà de fulla petita i dura per evitar les pèrdues d'aigua en les èpoques de sequera, i que després d'un incendi sigui molt lenta la recuperació de la vegetació.

Així, el més fàcil es observar petites zones boscoses de pi i una vegetació de fulla endurida i petita en la que predominen plantes com el llentiscle, la farigola, el romaní, l'estepa, la gatosa, el margalló, el garric, el ginebró, ... que ocupa gran part de les Planes després dels incendis que acabaren, fa anys, amb el bosc i la vinya de la zona.

Història

El lloc de Pallejà segurament ha estat habitat des d'època romana i ni en el període de les invasions ni tampoc en la primera conquesta als sarraïns, no degué ser abandonat del tot. A l'edat mitjana el lloc de Pallejà pertanyia al terme (després baronia) del castell de Cervelló. La villa Palaiano és documentada el 910. El comte Miró de Barcelona, pel seu testament del 965, donà l'església de Santa Eulàlia de Pallejà a la seu de Barcelona. La quadra de Pallejà, inclosa dins la baronia de Cervelló, pertanyia al segle XIII als Clariana. El 1316 Pere de Clariana, fill de Guerau, va vendre per 10.000 sous la seva casa i senyoriu a Guillem Olomar, jutge de la cúria reial de Barcelona, ambaixador i conseller reial. Els Olomar van posseir la casa de Pallejà fins el 1392 en què Aldonça Olomar es va casar amb Ramon de Torrelles, conseller i cambrer major del rei Martí, senyor de Rubí, de Torrelles de Llobregat i, des de 1405, de la Roca del Vallès. Aleshores el terme jurisdiccional de Pallejà es va unir als dels Torrelles. Durant el segle XV les guerres de remences (1462-1472 i 1484-85) i les epidèmies van arruïnar molts masos de la zona del Llobregat, i els Torrelles no tingueren més remei que reduir els censos. L’abolició dels mals usos per la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) no va afectar molt uns pagesos que ja havien aconseguit l’enfranquiment de la cugucia, la intestia i l’eixorquia des de 1240 per Bernat de Clariana, i de la quèstia i la tragina el 1296, per Guerau de Cervelló. Els conflictes jurisdiccionals entre els Clariana i els Cervelló foren abundants i entre les dues senyories mai s’acabaren de resoldre les qüestions a causa del mer imperi. En el segle XV, Martí Benet de Torrelles es va casar amb Maria de Sentmenat i el seu fill Pere de Torrelles i Sentmenat, va heretar els termes de Pallejà i Torrelles.

Demografia

Entitat de població	Habitants
Fontpineda	1.867
Magina, la	202
Pallejà	9.203

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 14 14 14 212 507 838 729 733 656 637

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 692 1.022 1.012 1.065 2.230 4.081 5.692 6.331 6.710 6.710

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 6.846 7.001 7.258 8.192 9.746 10.535 11.011 11.263 11.255 11.253

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 11.348 11.486 11.622 11.593 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Fontpineda

És conseqüència del Pla Parcial d'Ordenació Urbana de la finca Montmany de Sobrerroca, aprovat pel Consell Ple de la Corporació Metropolitana de Barcelona el 26-04-1968, que creà un sector residencial permanent i de temporada de vivendes aïllades, situat a l'Oest del nucli urbà de Pallejà.

En la seva major part abasta la finca denominada "Can Montmany de Sobrerroca, la seva superfície és de 207 Has. i l'accés rodat es fa per La Palma de Cervelló, si bé actualment hi ha un camí rural que l'enllaça amb Pallejà.

Aquest Pla va adaptar-se al Pla General Metropolità en la seva redacció de 1976.

Actualment es troba pràcticament consolidada la seva edificació, si bé hi resten alguns solars sense construir.

Disposa dels serveis d'abastament d'aigua potable, enllumenat públic, recollida selectiva de deixalles i xarxa de clavegueram.

El nombre d'habitants censats al barri actualment és de 1.146, si bé cal considerar una població addicional no determinada que correspon als habitatges de 2a residència.

Entitats locals

En Martí i na Laieta, Gegants de Pallejà

• Agrupament Escolta i Guia Gratallops: Fundat l'any 1996. L'any 2006 celebren el 10è aniversari de l'Agrupament amb la inauguració d'un nou Cau situat al Parc de la Molinada, al centre del poble. Cinc anys més tard celebraren el 15è aniversari amb el concert Gratarock. Forma part de la Demarcació del Baix Llobregat - Garraf - Alt Penedès dins del moviment Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya.

• Gegants de Pallejà. En Martí i na Laieta, són una parella de gegants creada l'any 1994 al Taller Sarandaca de Granollers per Ramon Aumedes i estrenats el 12 de febrer de 1995. Ambdós mesuren 3'80 metres i representen una parella de pagesos del poble, tot recordant l'origen agrícola de Pallejà. Els seus noms són Martí Teula de Sobreroca i Laieta Canduro i Rovires, devent també els seus noms als copatrons del poble. En Martí duu una aixada i una bóta tot tornant del tros, mentre que la Laieta duu un ram de flors silvestres collides al bosc i un cistell ple de maduixes, plantació tradicional a la vila. Els seus padrins foren els Gegants de Molins de Rei, en Bernat i na Candelera i els Gegants de Castellbisbal, en Manel i na Vicenta. Les seves sortides tradicionals són a Pallejà per la Festa Major d'Estiu al juliol i la Festa Major de Santa Eulàlia al febrer, si bé també realitzen sortides habitualment fora vila al llarg de tot l'any duts per la Colla Gegantera de Pallejà.

• Amics del Museu
• Coral Pau Casals
• Bastoners de Pallejà
• Dimonis de Pallejà i la Cabra de Pallejà. Per la festa Major de 2011 van presentar la nova Cabra.
• Pallejà Decideix

Consulta sobre la independència

El 25 d'abril del 2010 el col·lectiu Pallejà Decideix va convocar una consulta sobre la independència de Catalunya a la vila de Pallejà, la qual va obtenir un 13,15% de participació (1171 vots), dels quals el 90,3% (1057 vots) van ser a favor del sí, el 7,5% (88 vots) a favor del no, 2% (24 vots) van votar en blanc i un 0,2% (2 vots) dels vots van ser nuls.

Alcaldes

• 2003-2007: Josep Jordana i Grau. (CiU)
• 2007-2009: Antonio Rubio. (EP/ICV)
• 2009-2011: Ismael Alvarez. (CiU)

Llocs d'interès

• Museu Municipal de Pallejà, Masia Museu.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pallejà

• Lloc web oficial de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Inventari del fons Clariana/Torrelles/Sentmenat