Gegant roig: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot afegeix: sh:Crveni div
m Bot: Traient 58 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q50081
Línia 27: Línia 27:


[[Categoria:Tipus d'estrelles]]
[[Categoria:Tipus d'estrelles]]

[[af:Rooi reus]]
[[ar:عملاق أحمر]]
[[bg:Червен гигант]]
[[bn:লোহিত দানব]]
[[cs:Červený obr]]
[[da:Rød kæmpe]]
[[de:Roter Riese]]
[[el:Ερυθρός γίγαντας]]
[[en:Red giant]]
[[es:Gigante roja]]
[[et:Punane hiid]]
[[eu:Erraldoi gorri]]
[[fa:غول سرخ]]
[[fi:Punainen jättiläinen]]
[[fr:Géante rouge]]
[[gl:Xigante vermella]]
[[he:ענק אדום]]
[[hi:लाल दानव तारा]]
[[hr:Crveni div]]
[[hu:Vörös óriás]]
[[hy:Կարմիր գիգանտ]]
[[id:Raksasa merah]]
[[it:Gigante rossa]]
[[ja:赤色巨星]]
[[ko:적색 거성]]
[[lb:Roude Ris]]
[[lt:Raudonoji milžinė]]
[[lv:Sarkanais milzis]]
[[mk:Црвен џин]]
[[ml:ചുവപ്പുഭീമൻ]]
[[ms:Gergasi merah]]
[[my:ဧရာမ ကြယ်နီ]]
[[nds:Root Rees]]
[[ne:रातो दानव तारा]]
[[nl:Rode reus]]
[[nn:Raud kjempe]]
[[no:Rød kjempe]]
[[pa:ਲਾਲ ਦਾਨਵ ਤਾਰਾ]]
[[pl:Czerwony olbrzym]]
[[pnb:لال جن]]
[[pt:Gigante vermelha]]
[[ro:Gigantă roșie]]
[[ru:Красный гигант]]
[[sh:Crveni div]]
[[si:රතු යෝධ තරු]]
[[simple:Red giant]]
[[sk:Červený obor]]
[[sl:Rdeča orjakinja]]
[[sr:Crveni džin]]
[[sv:Röd jätte]]
[[ta:சிவப்பு அரக்கன்]]
[[th:ดาวยักษ์แดง]]
[[tr:Kırmızı dev]]
[[tt:Кызыл зур йолдыз]]
[[uk:Червоні гіганти]]
[[ur:سرخ ضخام]]
[[vi:Sao khổng lồ đỏ]]
[[zh:紅巨星]]

Revisió del 09:44, 9 març 2013

Comparació entre una gegant vermella, una estrella taronja i el nostre Sol

En astronomia, una gegant vermella és una estrella gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.

Es tracta d'estrelles d'una massa al menys igual a la del Sol que, després d'haver esgotat l'hidrogen del seu nucli, comença a consumir l'hidrogen de l'escorça en torn al nucli ric en heli.

Dos fenòmens són responsables de l'augment substancial de la radiació de l'estrella (que pot arribar a una radiació 1000 vegades superior a la del Sol). Primerament, la combustió en capes de l'hidrogen. I en segon lloc, la contracció del cor d'heli, alliberant una important quantitat d'energia gravitacional. Aquestes dues fonts d'energia radioactiva cap a l'exterior produeixen una pressió interna que fa augmentar la radiació de l'estrella. L'estrella és llavors molt més lluminosa a causa de l'augment de la seva superfície i, paradoxalment, la temperatura de superfície disminueix. Com a resultat, l'estrella esdevé més grossa, més « freda » i per tant de color més vermell; d'ací el nom de gegant vermella.

Si una estrella es d'una massa inferior a 2,5 masses solars, l'aportació d'heli al nucli procedent de la fusió de l'hidrogen de l'escorça pot provocar el que s'anomena un flaix d'heli: una combustió ràpida de l'heli en el nucli quan les condicions de pressió i temperatura son suficients. L'esclat de l'estrella augmenta ràpidament. L'estrella comença llavors un breu període de combustió d'heli. Després, comença una nova pujada dins la branca de les gegants. Les estrelles més massives que les 2,5 masses solars entren dins la fase de fusió de l'heli d'una manera mes calma.

La fase durant la qual una estrella pobre en metalls consumeix heli es denomina branca horitzontal, car dins el diagrama de Hertzsprung-Russell aquestes estrelles es troben sobre una línia quasi horitzontal. Les estrelles riques en metalls no se situen pas sobre la branca horitzontal, més aviat en un mateix indret del diagrama de Hertzsprung-Russell.

Durant la seva evolució, una estrella es pot trobar moltes vegades dins la « fase gegant » si és abastament massiva per poder provocar la fusió dels elements més pesants que l'heli. En aquest cas, en el diagrama de Hetzsprung-Russell, l'estrella es troba sobre la branca asimptòtica de les gegants, on les inicialment més massives poden arribar a l'estat Wolf Rayet.

Vegeu

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gegant roig