Patrimoni cultural: diferència entre les revisions
m r2.7.3) (Robot afegeix: sk:Kultúrne dedičstvo |
m Traduïnt plantilla cite book a ref-llibre |
||
| Línia 26: | Línia 26: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{ |
* {{ref llibre|autor=César Carreras Monfort|author2=Gloria Munilla Cabrillana|títol=Patrimoni digital: un nou mitjà al servei de les institucions culturals|url=http://books.google.cat/books?id=Q-lVcN3_l3sC|consulta=7 April 2011|any=2007|editorial=Editorial UOC|isbn=9788497885737}} |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
Revisió del 21:53, 9 març 2013
El Patrimoni cultural és l'herència cultural pròpia del passat, amb la qual un poble viu el present i transmet a generacions futures.[1]
El patrimoni cultural està constituït per tots els béns i valors culturals que són expressió de la nacionalitat o identitat d'un poble, com ara la tradició, els costums i els hàbits, així com el conjunt de béns immaterials i materials, mobles i immobles, que tenen un especial interès històric, artístic, estètic, plàstic, arquitectònic, urbà, arqueològic, ambiental, ecològic, lingüístic, sonor, musical, audiovisual, fílmic, científic, testimonial, documental, literari, bibliogràfic, museològic, antropològic i les manifestacions, els productes i les representacions de la cultura popular".[2]
Protecció del patrimoni cultural
Les entitats que identifiquen i classifiquen determinats béns com a rellevants per a la cultura d'un poble, d'una regió o de tota la humanitat, vetllen també per la protecció d'aquests béns, de manera que siguin preservats degudament per a les generacions futures i que puguin ser objecte d'estudi i font d'experiències emocionals per a tots aquells que els facin servir, gaudeixin o visitin.
La "Convenció per a la protecció del Patrimoni Cultural i Natural del Món" [3] va ser adoptada per la Conferència General de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), el 16 de novembre de 1972, amb l'objectiu de promoure la identificació, protecció i preservació del patrimoni cultural i natural de tot el món, el qual és considerat especialment valuós per a la humanitat.
Com a complement d'aquest tractat va ser aprovada per la UNESCO el 17 d'octubre de 2003, la "Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial",[4] que va definir que:
- S'entén per "patrimoni cultural immaterial" els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques -juntament amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els són inherents- que les comunitats, els grups i en alguns casos, els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural.
- Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la natura i la seva història, infonent un sentiment d'identitat i continuïtat i contribuint així a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana.
A Catalunya, entre d'altres iniciatives, la llei de patrimoni cultural estableix que en els pressupostos d'obres públiques s'hi destini una partida igual o superior a l% per a la conservació, restauració, excavació i adquisició de béns patrimonials o pel foment de la creació artística contemporànea.[5]
Pobles indígenes
Atès que "tots els pobles contribueixen a la diversitat i riquesa de les civilitzacions i cultures, que constitueixen el patrimoni comú de la humanitat" i que "el respecte dels coneixements, les cultures i les pràctiques tradicionals indígenes contribueix al desenvolupament sostenible i equitatiu ja l'ordenació adequada del medi ambient ", el 13 de setembre de 2007 va ser adoptada la Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes, que estableix que "els pobles indígenes tenen dret a mantenir, controlar, protegir i desenvolupar el seu patrimoni cultural , els seus coneixements tradicionals, a practicar i revitalitzar les seves tradicions i costums culturals, a practicar i ensenyar els propis idiomes i les seves cerimònies espirituals, a mantenir i protegir els seus llocs religiosos i culturals i a accedir-hi, a mantenir la seva integritat com a pobles diferents, els seus valors culturals i identitat ètnica, així com a la restitució dels béns culturals i espirituals dels quals hagin estat desposseïts."
Aquesta important Declaració va estar precedida, des de 1989, pel Conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball sobre pobles indígenes i tribals, que determinava la protecció dels "valors i pràctiques socials, culturals, religiosos i espirituals propis" dels pobles indígenes, definint "la importància especial que per a les cultures i valors espirituals dels pobles interessats revesteix la seva relació amb les terres o territoris ", així com la importància de les activitats econòmiques tradicionals per la seva cultura.
Referències
- ↑ Sobre el Patrimonio Mundial de la Unesco
- ↑ Llei 397 de 1997 de la República de Colòmbia
- ↑ Text de la Convenció per a la protecció del Patrimoni Cultural i Natural del Món(castellà)
- ↑ Text de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial
- ↑ Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993)
PDF
Bibliografia
- César Carreras Monfort. Patrimoni digital: un nou mitjà al servei de les institucions culturals. Editorial UOC, 2007. ISBN 9788497885737 [Consulta: 7 abril 2011].