Hècuba: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint paràmetres en plantilla citar llibre
m Bot: Traient 37 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q193433
Línia 23: Línia 23:
{{ORDENA:Hecuba}}
{{ORDENA:Hecuba}}
[[Categoria:Personatges homèrics]]
[[Categoria:Personatges homèrics]]

[[ar:هيكوبا]]
[[bg:Хекуба]]
[[br:Hekabe]]
[[cs:Hekabé]]
[[da:Hekabe]]
[[de:Hekabe]]
[[el:Εκάβη]]
[[en:Hecuba]]
[[eo:Hekabo]]
[[es:Hécuba]]
[[et:Hekabe]]
[[eu:Hekuba]]
[[fa:هکابه]]
[[fi:Hekabe]]
[[fr:Hécube]]
[[he:הקובה]]
[[hr:Hekaba]]
[[id:Hekabe]]
[[it:Ecuba (mitologia)]]
[[ja:ヘカベー]]
[[ko:헤카베]]
[[la:Hecuba]]
[[lt:Hekuba]]
[[nl:Hekabe]]
[[no:Hekabe]]
[[pl:Hekabe]]
[[pt:Hécuba]]
[[ro:Hecuba]]
[[ru:Гекуба]]
[[sh:Hekaba]]
[[simple:Hecuba]]
[[sk:Hekabé (mytológia)]]
[[sl:Hekaba]]
[[sr:Хекаба]]
[[sv:Hecuba]]
[[tr:Hekabe]]
[[uk:Гекаба]]

Revisió del 23:31, 9 març 2013

La reina Hècuba[1] o Hècabe (Hecuba o Hecabe (Ἑκάβη) era, segons la mitologia grega, filla de Dimes de Frígia i segona esposa del rei de Troia Príam, amb qui tingué, entre d'altres fills:

Després de la Guerra de Troia va ser feta esclava per Odisseu. Hècuba va enviar el seu fill petit, Polidor, a Tràcia perquè fugís de la guerra que s’acostava, la guerra de Troia. Mentre va durar la guerra, Polidor va estar sota la protecció del rei del lloc, Polimestor. Després de la guerra, els grecs van convertir Hècuba en la seva esclava, concretament es va convertir en l’esclava d’Odisseu. Embarcada juntament amb d’altres esclaus, va arribar a Tràcia, on va descobrir que el rei que havia de protegir el seu fill Polidor, l’havia mort per a quedar-se amb els béns que s’havia emportat de Troia. Hècuba va decidir venjar aquesta mort traient-li els ulls al rei i matant-lo juntament amb els seus dos fills. Quan anaven a marxar, Hècuba va embogir, es va convertir en un gos rabiós i la van deixar abandonada en un bosc.

Notes

  1. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.  p. 64