Isaac II Àngel

Moneda d'electre d'Isaac II Àngel amb la representació de la Verge Maria amb l'infant Jesús a la seva falda.

Isaac II Àngel (Isaacus II Angelus, Ἰσαάκιος ὁ Ἄγγελος), fou emperador bizantí del 1185 al 1195 i entre 1203 i 1204 (associat amb Aleix IV Àngel).

Era el fill gran d'Andrònic Àngel i va néixer vers la meitat del segle XII, i per la seva avia Teodora era descendent dels Comnè. Sota Manel I Comnè va exercir diversos alts càrrecs però sempre secundaris. El seu pare Andrònic Àngel fou executat per Andrònic I Comnè i Isaac va iniciar un odi profund contra aquest emperador.

Estan absent Andrònic l'estiu del 1185, passant uns dies de descans a Àsia, va deixar encarregat del govern a Hagiocristofòrites, que va ordenar l'execució d'Isaac (suposadament perquè el seu nom començava per "I" i el rumor popular deia que Andrònic seria enderrocat per un personatge el nom del qual començava per "I"). Isaac va rebre una confidència i es va poder escapar just a temps i refugiar-se a l'església de Santa Sofia. Isaac va fer una crida als enemics d'Andrònic i va començar a anar gent a la rodalia de l'església, fins que l'afer va degenerar en revolta; els militars enviats per Hagiocristofòrites varen ser morts pel poble i Isaac fou proclamat emperador. Andrònic va tornar a la capital però ja no va poder aturar el moviment i fou linxat per la gent, sembla que amb el consentiment (sinó per orde) d'Isaac.

Una vegada al tron Isaac no fou un bon governant, es va dedicar als plaers, a les festes i al luxe; va arribar a tenir vint mil empleats i eunucs i les seves despeses es van disparar. Les taxes es van apujar desmesuradament.

Un mica després de pujar al tron va estar en guerra contra els búlgars, súbdits bizantins ara sollevats sota la direcció de Pere i Asen, dos germans de suposada descendència reial. Els rebels búlgars van arribar a Tessalònica on van derrotar i van fer presoner al sebastocràtor Isaac, el general grec, i finalment Asen fou reconegut rei; els búlgars van tenir el suport dels vlacs descendents dels antics colons romans a Tessàlia i Macedònia, que van emigrar de les seves terres cap a més enllà del Danubi per escapar a la rapacitat d'Isaac, i es van barrejar amb tribus d'eslaus originat el poble dels valacs; els que van romandre a Tessàlia i Macedònia foren els ancestres dels moderns cutzovalacs.

El 1187 va aconseguir una victòria sobre Guillem II el Bo que va haver de retornar les conquestes que havia fet dos anys abans a l'Epir, Tessàlia i Macedònia.

El 1189 l'emperador germànic Frederic I es va presentar a la frontera nord de l'Imperi amb un exèrcit de 150000 homes de camí cap a Terra Santa. Tot i les amenaces d'Isaac, Frederic va avançar i va passar el hivern a Adrianòpolis i després va creuar el Bòsfor, negociant secretament l'ajut dels búlgars contra els grecs i d'aquestos contra els búlgars. Tan va alarmar a l'emperador aquest exèrcit croat que Isaac va enviar ambaixadors a Saladí oferint la seva aliança contra els llatins a canvi de la devolució del Sant Sepulcre, aliança que Saladí va refusar.

Isaac va perdre també Xipre on Aleix Comnè es va fer independent, però l'illa li fou arrabassada per Ricard Cor de Lleó el 1191 que el 1192 la va cedir al rei Guiu de Jerusalem, i ja els bizantins mai més la van recuperar.

El 1193 va lliurar una segona guerra contra els búlgars en la que els grecs van obtenir una victòria decisiva, però Isaac va haver de reconèixer com a rei al successor de Asen, Joannicos o Joan.

Estava de cacera a les muntanyes de Tràcia quan va esclatar una revolta a Constantinoble, i el seu germà Aleix III Àngel fou proclamat emperador. Isaac va fugir i es va refugiar a Estagira a Macedònia, on fou finalment detingut i portant davant el seu germà, que va ordenar cegar-lo i tancar-lo a la presó (1195).

El seu fill Aleix es va poder escapar cap a Itàlia i va incitar als prínceps llatins contra l'Imperi, que va culminar amb la conquesta de Constantinoble el 1203 i la restauració d'Isaac que va regnar junt amb el seu fill Aleix IV Àngel fins el 1204 quan foren enderrocats per Aleix V Ducas Murzufle i Aleix Àngel va morir. Ducas Murzufle va perdonar la vida a Isaac però aquest va morir poc després del disgust per la mort del seu fill.