Marc Terenci Varró Lucul

Marc Licini Lucul·le (Marcus Licinius L. F. L. N. Lucullus) fou fill de Luci Licini Lucul·le (pretor) (Lucius Licinius L. F. Lucullus) i de Cecília (filla de Luci Metel Calv o Calb, i germà petit de Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC) (Lucius Licinius L. F. L. N. Lucullus). Fou adoptat per Marc Terenci Varró i llavors va agafar el nom de Marc Terenci Varró Lucul·le (Marcus Terentius M. F. Varro Lucullus) sota el que apareix als Fasti.

Apareix al costat del seu germà en la denúncia contra l'àugur Servili que havia provocat el desterrament del pare. Fou qüestor en any desconegut, però segurament sota Sul·la. A la guerra civil que va seguir a la tornada de Sul·la, aquest el va tenir com un dels seus lloctinents i el 82 aC va guanyar una brillant victòria contra Carbó prop de Fidentia. El 79 aC va exercir d'edil curul juntament amb el seu germà Luci. El 77 aC fou pretor i es va destacar per la seva imparcialitat en l'administració de justícia i pel desig de tancar les ferides provocades per la guerra.

El 73 aC va succeir al seu germà com a cònsol juntament amb Gai Cassi Longí Var. Aquell any es va dictar una llei per la distribució de gra entre les classes baixes (Lex Terentia et Cassia). Va obtenir al final del període la província de Macedònia i allí esperava fer la guerra a les ferotges tribus de la frontera; i efectivament va derrotar els dardanis i bessis i va ocupar les seves capitals, assolant els seus territoris entre els Hemus i el Danubi, matant i mutilant als bàrbars que queien a les seves mans de la manera més cruel. Fins i tot va atacar alguna de les ciutats gregues de l'Euxí que haurien fet algun acte hostil ja que va agafar successivament als caps d'Apol·lònia, Cal·làtia, Tomi i Istros i alguna més de segon ordre. Al tornar a Roma el 72 aC va rebre els honors del triomf que va celebrar el 71 aC

El 67 aC fou un del deu llegats enviats a Àsia per fixar els afers a la zona i establir el Pont com a província romana, propòsit que fou frustrat pel canvi que en pocs mesos havia patit la situació. En acabar la missió fou portat a judici per Gai Memmi per actes il·legals, acusació que va acabar amb la seva absolució.

En endavant fou un dels dirigents del partit aristocràtic o dels optimats. El 65 aC va testimoniar contra el tribú Gai Corneli junt amb altres aristòcrates (Hortensi, Catul, Metel Pius i Marc Lèpid). Encara que va tenir alguna discrepància amb Ciceró, en fou un continu i lleial amic, i li va fer costat durant la conspiració de Catilina, demanant l'execució dels culpables. Va intentar evitar el desterrament de l'orador; al retorn d'aquest de l'exili li va donar suport per recuperar la seva propietat. Va fer l'oració funerària del seu germà (vers 58 o 57 aC) i encara vivia el 56 aC any en què s'oposava a l'enviament de Pompeu a Egipte. Mesos després encara participava a debats al senat; després ja no torna a ser esmentat el que indicaria que va morir vers el 54 aC o poc després; en tot cas era mort al iniciar-se la guerra civil el 49 aC.