Arquíloc

Arquíloc de Paros (Archilocus, Arkhílokhos Ἀρχίλοχος) fou un poeta grec, un del primers lírics de Jònia, i el primer poeta grec que va compondre versos iàmbics segons regles prefixades. Va florir vers 714 aC - 676 aC.

Era descendent d'una família noble de Paros que exercien com a sacerdots a l'illa. Era nét de Tel·lis que va introduir el culte de Demetri a Tasos, i fill de Telesicles al que l'oracle de Delfos va predir un fill immortal; la seva mare en canvi era una esclava de nom Enipo.

Ja va guanyar un premi de molt jove (abans del 700 aC). Després es va arruïnar i es va haver de traslladar a Tasos amb una colònia i enrolar-se com a mercenari. Allí va escriure diversos versos en relació amb el seu amor per Neóbule, en què desenganyat i abatut utilitza la poesia per atacar a la societat que rebutja. Durant la seva feina de mercenari va perdre l'escut en un combat contra els tracis del continent, i aquest fet, normalment poc honorable, no li va impedir fer-ne uns versos en què es ridiculitzava a si mateix i on presentava la guerra amb un bon grau de cinisme. Neóbule es va suïcidar segurament per causa dels atacs que li feia Arquíloc a les seves poesies, així com al seu pare, fins al punt que la seva poesia fou prohibida a Esparta.

Va guanyar després un premi a Olímpia pel seu himne a Hèrcules. Més tard va visitar Siris a la Magna Grècia (d'aquesta ciutat en parla molt be) i quan va tornar a Paros va participar a la guerra de l'illa contra Naxos a la que va morir a mans de Calondes o Corax.