Al·literació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: pa:ਅਨੁਪਰਾਸ ਅਲੰਕਾਰ |
|||
Línia 9: | Línia 9: | ||
[[Categoria:Recursos literaris]] |
[[Categoria:Recursos literaris]] |
||
[[af:Alliterasie]] |
|||
[[ar:سجع ابتدائي]] |
|||
[[be:Алітэрацыя]] |
|||
[[be-x-old:Алітэрацыя]] |
|||
[[bg:Алитерация]] |
|||
[[cs:Aliterace]] |
|||
[[cy:Cyflythreniad]] |
|||
[[da:Allitteration]] |
|||
[[de:Alliteration]] |
|||
[[en:Alliteration]] |
|||
[[eo:Aliteracio]] |
|||
[[es:Aliteración]] |
|||
[[et:Alliteratsioon]] |
|||
[[eu:Aliterazio]] |
|||
[[fi:Alkusointu]] |
|||
[[fr:Allitération]] |
|||
[[fy:Alliteraasje]] |
|||
[[gan:頭韻法]] |
|||
[[gl:Aliteración]] |
|||
[[he:אליטרציה]] |
|||
[[hr:Aliteracija]] |
|||
[[hy:Բաղաձայնույթ]] |
|||
[[ia:Alitteration]] |
|||
[[id:Aliterasi]] |
|||
[[io:Aliteraco]] |
|||
[[it:Allitterazione]] |
|||
[[ja:頭韻法]] |
|||
[[jv:Purwakanthi]] |
|||
[[kk:Аллитерация]] |
|||
[[lt:Aliteracija]] |
|||
[[mk:Алитерација]] |
|||
[[nl:Alliteratie]] |
|||
[[nn:Bokstavrim]] |
|||
[[no:Allitterasjon]] |
|||
[[oc:Alliteracion]] |
|||
[[os:Аллитераци]] |
|||
[[pa:ਅਨੁਪਰਾਸ ਅਲੰਕਾਰ]] |
|||
[[pl:Aliteracja]] |
|||
[[pt:Aliteração]] |
|||
[[ro:Aliterație]] |
|||
[[ru:Аллитерация]] |
|||
[[scn:Allittirazzioni]] |
|||
[[simple:Alliteration]] |
|||
[[sk:Aliterácia]] |
|||
[[sq:Aliteracioni]] |
|||
[[sr:Алитерација]] |
|||
[[su:Purwakanti]] |
|||
[[sv:Allitteration]] |
|||
[[tl:Aliterasyon]] |
|||
[[tr:Aliterasyon]] |
|||
[[uk:Алітерація]] |
|||
[[uz:Alliteratsiya]] |
Revisió del 04:55, 10 març 2013
L'al·literació és una figura retòrica relacionada amb la fonètica que consisteix en repetir un so per crear un efecte determinat. Per exemple, el so de la S sembla un xiuxiueig i evoca suavitat, intimitat, el vent... Per contra, la R múltiple és un so més fort. Evidentment, l'al·literació no es basa en característiques objectives de cada fonema, sinó en els suggeriments que provoquen. Un efecte semblant és la base de l'onomatopeia. L'al·literació està molt present a la poesia, tot i que pot aparèixer als noms propis d'altres gèneres per qüestions humorístiques.
Exemples
- brandant llànguidament la llarga cua (Joan Maragall, La vaca cega)
- i 'r'oda com un ca'rr'o el t'r'o de gue'rr'a (Jacint Verdaguer, L’Atlàntida, Introducció)