Muladí

Un muladita o muladí (de l'àrab al-muwalladun, plural d'al-muwallad) era, a l'Al-Àndalus, un musulmà que havia estat cristià. Muwallad és un terme àrab inicialment aplicat a un creuament de races animals i després donat a qui, sense ser àrab, es criava entre els àrabs i rebia la seva educació. A l'Àndalus es traduïa a vegades per "adoptat", i va derivar en el nom "muladí" que al seu torn va original el de mulato.

Els hispanoromans i gots sotmesos al islam voluntàriament i convertits a la religió s'anomenaren musalima (els jueus islamís);amb el temps la pressió per esdevindre musulmà era temptadora; així, per exemple, els muslalima o mossàrabs (els cristians que vivien sota domini àrab i musulmà), tot i que tolerats, havien de pagar un tribut en metàl·lic (jizya) i en productes sobre la terra (kharaj). Per això els governs musulmans no encoratjaven les conversions. D'altra banda, si es volia assolir un estatus social superior era necessària la conversió a l'Islam, però aquestes conversions només les podien fer els nobles (que llavors arrossegaven als parents, clients, servidors i esclaus) com van fer els Banu Qasi o els Banu Mardanix. El nombre dels que foren conquerits per la força i podien esdevenir mawali (singular mawla), era relativament petit i la majoria havia de restar musalima (mossàrabs).

Els mawali conversos, originaren a partir de la segona generació els muwalladun (singular muwallad): musulmans en que ni el pare ni la mare eren àrabs. Muwalladun que s'ha traduït per renegats: musulmans d'origen no àrab, criats com a musulmans pels seus pares, després de convertir-se. Contra el que a vegades es diu, dins dels muwalladun no hi va haver moviments pel retorn al cristianisme, i per exemple quan el muladita Úmar ibn Hafsun va intentar convertir-se per obtenir més suport dels mossàrabs, els seus partidaris muladites el van abandonar.

Així mateix, la conversió religiosa suposava per als esclaus la llibertat.