Petroni Màxim

Monedes encunyades per Petroni Màxim

Petroni Màxim (nom complert en llatí probablement Petronius Anicius Maximus, l'Anicius dubtós, al regnar Flavius Petronius Maximus) (vers 388-455) fou emperador romà del 17 de març al 31 de maig del 455.

Membre d'una família nobles, fou un militar i funcionari de carrera que va servir amb encert i dignitat durant molts anys. Era parent de Petroni Probe que fou molt poderosa Roma al final del segle IV; alguns escriptors suposen que era fill d'una filla de Magne Màxim però llavors s'hauria de dir Anicius i les dos inscripcions on es diu que aquest nom apareix no s'han pogut comprovar. La seva educació fou completa i acurada en tots els camps.

De jove fou conseller d'Honori en la doble qualitat de tribú militar i notari (vers 407 a 414); el 415 era comes largitionum, i el 420 praefectus Romae, càrrec que va exercir a plena satisfacció de tothom i el 421 l'emperador va demanar que li fos erigida una estàtua al Campus Trajani.

El 433 fou segon cònsol (l'emperador Teodosi II era el primer). Del 439 al 441 i després el 445 fou prefecte d'Itàlia. El 443 fou cònsol altre cop, aquesta vegada primer, amb Pateri com a col·lega.

Va ajudar a Valentinià III tant en les seves relacions sexuals exteriors; també va ajudar a l'emperador en les intrigues contra Aeci que van acabar amb la seva mort (454) . Valentinià es va enamorar de la dona de Petroni, una senyora de gran bellesa. Un dia l'emperador li va guanyar un anell a Petroni en el joc, i el va utilitzar per enviar-lo a la dona de Petroni demanant que anés al palau; allí l'emperador la va voler forçar però la dama va rebutjar les seves demandes i va marxar de palau; degut al anell, la dona va acusar al seu marit de ser part del afer. La dona va morir poc temps després i els seus parents i amics, units als partidaris d'Aeci es van unir en una conspiració en la que Petroni va agafar un paper dirigent. El 16 de març del 455 Valentinià va morir a mans d'un grup d'homes armats al Camp de Mart i Petroni Màxim fou proclamat emperador. Va nomenar al seu amic Avit com a comandant en cap i va ordenar el matrimoni del seu fill Pal·ladi i Eudòxia, la viuda de Valentinià; Eudòcia va entrar en intrigues amb el rei dels vàndals per evitar aquest casament, i el rei bàrbar es va presentar a Roma amb una flota

Quan els vàndals va desembarcar el pànic es va apoderar de Màxim. Va ordenar la evacuació dels que volien fugir i ell mateix va abandonar la capital. Al sortir de la capital fou interceptat per una banda de mercenaris burgundis dirigida per antics oficials de Valentinià, que el van matar (31 de maig); el seu cos fou arrossegat pels carrers de Roma i finalment tirat al riu. Tres dies després Genseric entrava a Roma i saquejava la ciutat.

Precedit per: Valentinià III

Emperador Romà d'occident Des del 17 de març de l'any 455 al 31 de maig de l'any 455

Succeït per: Marc Mecili Avit