Elasmoteri

Elasmoteri

Elasmotherium
Dades
Longitud	5 m
Alçada	2 m
Pes	4,5 t
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Perissodactyla
Família	Rhinocerotidae
Subfamília	Rhinocerotinae
Gènere	Elasmotherium Fischer von Waldheim, 1808
Distribució
Mida

L'elasmoteri (Elasmotherium sibiricum, en llatí "bèstia plana siberiana") fou un enorme rinoceront extint asiàtic que pogué ser l'origen de la llegenda de l'unicorn, car tenia un sol banya llarg, punxegut i excepcionalment gruixut, producte de la fusió de les dues banyes habituals en els rinoceronts. A causa d'això, també se'l sol anomenar l' Unicorn Gegant.

Fisiologia

Aquest animal tenia una longitud tan gran com la d'un elefant, de 6 a 8 Metres de llarg i dos d'altura. La banya frontal podia arribar a atènyer els 2 metres, i el pes d'un exemplar adult oscil·lava entre les 3 i 5 Tones. Curiosament, aquest animal tenia una esvelta silueta i potes proporcionalment llargues que li permetien córrer a grans velocitats malgrat la seva mida, i fins i tot galopar. L'elasmoteri visqué durant el [Plistocè] en les estepes de Rússia i Àsia Central, al sud de les àrees ocupades pel seu contemporani el rinoceront llanut, on s'alimentava d'herbes.

Evolució

El gènere va aparèixer durant el pliocè superior a l'Àsia central. El seu origen apareix ser connectat amb el gènere Sinotherium. Elasmotherium inexpectatum i Elasmotherium peii van habitar Xina de l'est durant el pliocè superior - plistocè inferior. Van desaparèixer aproximadament 1.6 milions d'anys. Els registres més antics de les espècies d' Elasmotherium a Rússia se saben de les restes del pliocè superior d'Elasmotherium caucasicum del mar negre d'entre 1.1 milions d'anys i 0.8 milions d'anys. L' Elasmotherium sibiricum fou l'elasmoteri més nou i més gran de tots va aparèixer en el plistocè mitjà. Va ocupar tota la part al sud-oest de Rússia, arribant fins a Sibèria occidental. Els elasmoteris van existir a Europa Oriental fins al final del plistocè mitjà.

Descripció i paleobiologia

Les particularitats morfològiques dels elasmoteris han generat dues hipòtesis principals referents el seu aspecte i al caràcter del seu habitat. La primera, la visió més acceptada, els retrata com animals grans i llanuts amb una banya gran del front i que van prosperar en l'estepa oberta. No obstant això, els fòssils de la banya no s'han trobat. L'altra visió assigna els elasmoteris als biòtops de ribera. És probable que els elasmoteris hagin habitat un biòtop de ribera i d'estepa. El biòtop de ribera s'ha suggerit per la morfologia dental i del crani. La combinació de les característiques com l'absència d'ullals i de processos laterals fortament desenvolupats implica els moviments laterals del cap, probablement per agafar l'herba. La dentició del hipsodonta indica la presència de grans quantitats de minerals en l'aliment. Tal aliment podia ser obtingut traient les plantes denses del terra humit. Aquestes condicions són típiques pels biòtops de ribera. D'altra banda, un biòtop de l'estepa és indicat per les seves llargues cames llargues i primes, que haurien servit bé per criatures que pasturen sobre àrees extenses.

Els testimonis històrics possibles

Es creu que els elasmoteris s'extingiren en èpoques prehistòriques. No obstant això, segons el Nordisk familjebok i a l'escriptor Willy de la llei de la ciència, l'animal pogué sobreviure bastant temps per ser recordat en les llegendes de la gent d' Evenk a Rússia com un toro negre enorme amb un sola banya al front.

Hi ha també un testimoni pel viatger medieval Ibn Fadlan que ha estat interpretat per algú per indicar que l'Elasmoteri pogué sobreviure en èpoques històriques.

Alguns han discutit que la supervivència de Elasmoteri en èpoques històriques pot ser la font del mite del unicorn, car la descripció de l'animal es podria discutir per cabre amb el unicorn persa del karkadann, i del unicorn xinès del zhi.

Vegeu també

• Rinoceront llanut

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elasmoteri