Paraula esdrúixola

Una paraula esdrúixola té l'accent tònic a l'antepenúltima síl·laba (exemple: magnètiques) o en les anteriors (de vegades anomenades sobreesdrúixoles, en aquest cas); és a dir, la síl·laba tònica és l'antepenúltima o alguna anterior. També s'anomenen mots proparoxítons. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, que té preferència pels mots accentualment plans (paraules planes o paroxítones) o aguts (paraules agudes o oxítones). Les paraules esdrúixoles s'accentuen gràficament totes per facilitar-ne la identificació.

Sovint una paraula plana o aguda esdevé esdrúixola per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en -ment. En aquest cas hi pot haver dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula -ment. Igualment, les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per possibilitar-ne la pronunciació, però no afecten a l'ortografia del mot.

Vegeu també

• accent agut o oxíton (paraula aguda o oxítona)
• accent pla o paroxíton (paraula plana o paroxítona)
• Regles d'accentuació del català
• accent prosòdic