Universitat de Pàdua: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 18: Línia 18:
El 1943 el rector [[Concetto Marchesi]] convida públicament els estudiants a rebel·lar-se i lluitar contra el [[feixisme]], acció que l'obliga a fugira [[Suïssa]]. Per les seves activitats enles lluites de lliberació contra el nazifeixisme la Universitat de Pàdua és l'única a Itàlia en rebre la medalla d'or al valor militar.
El 1943 el rector [[Concetto Marchesi]] convida públicament els estudiants a rebel·lar-se i lluitar contra el [[feixisme]], acció que l'obliga a fugira [[Suïssa]]. Per les seves activitats enles lluites de lliberació contra el nazifeixisme la Universitat de Pàdua és l'única a Itàlia en rebre la medalla d'or al valor militar.


{{Grup Coïmbra}}

{{ORDENA:Universitat De Padua}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Universitat De Padua}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Universitats d'Itàlia|Padua]]
[[Categoria:Universitats d'Itàlia|Padua]]

Revisió del 16:49, 11 març 2013

Porta Portello, a la zona universitària de Pàdua

La Universitat de Pàdua (en italià Università degli Studi di Padova) està entre les més importants universitats d'Itàlia, i entre les més antigues del món (la tercera a Itàlia), fundada el 1222. En el 2003 tenia prop de 65.000 estudiants. Es troba a la ciutat de Pàdua.

Història

La Universitat es funda el 1222 quan un grup nombrós d'estudiants i professors abandonen la Universitat de Bolonya en recerca d'una major llibertat acadèmica. Al principi comptaven amb només una facultat de lleis, que comprenia dret civil, dret canònic i teologia. El 1399 s'estableix l'escola d'arts i ciències, incloent-hi astronomia, dialèctica, filosofia, gramàtica, medicina i retòrica.

Els estudiants es dividien en dues nacions: els italians i els estrangers.

Des del segle XV al XVIII, la universitat és coneguda per la seva investigació, sobre tot en les matèries de medicina, astronomia, filosofia i lleis, gràcies en part a la llibertat i la independència garantida per la protecció de la República de Venècia, de la qual Pàdua formava part, i contra la influència de l'església catòlica. En aquesta època, la universitat adoptàel lema: Universa Universis Patavina Libertas.

Des del 1539 la universitat té com a sèu principal el Palau Bo, que anteriorment fóra propietat d'un carnicer, per això va prendre com a símbol un cap de bou.

Pàdua fou la primera universitat en donar un títol acadèmica a unadona, Elena Lucrezia Cornaro Piscopia, que aconseguí la titolació en filosofia el 25 de juny de 1678.

El jardí botànic de Pàdua, obert al públic el 1545, és el segon en el món (després del de Pisa, inaugurat el 1544, tot i que la ubicació d'aquest últim canvià en el temps). La universitat gestiona també nou museus, entre els quals es troba el Museu d'Història de la Física.

El 1943 el rector Concetto Marchesi convida públicament els estudiants a rebel·lar-se i lluitar contra el feixisme, acció que l'obliga a fugira Suïssa. Per les seves activitats enles lluites de lliberació contra el nazifeixisme la Universitat de Pàdua és l'única a Itàlia en rebre la medalla d'or al valor militar.