Omnisciència: diferència entre les revisions
m Robot insereix {{ORDENA:Omnisciencia}} |
m Bot: Traient 13 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1424662 |
||
Línia 13: | Línia 13: | ||
[[Categoria:Teologia]] |
[[Categoria:Teologia]] |
||
[[Categoria:Teoria de la literatura]] |
[[Categoria:Teoria de la literatura]] |
||
[[ar:علم لانهائي]] |
|||
[[de:Omniszienz]] |
|||
[[en:Omniscience]] |
|||
[[es:Omnisciencia]] |
|||
[[fr:Omniscience]] |
|||
[[gl:Omnisciencia]] |
|||
[[ia:Omniscientia]] |
|||
[[nl:Alwetendheid]] |
|||
[[pl:Omniscjencja]] |
|||
[[pt:Onisciência]] |
|||
[[ru:Всеведение]] |
|||
[[sv:Allvetande]] |
|||
[[zh:全知]] |
Revisió del 18:27, 11 març 2013
L'omnisciència és una característica usualment atribuïda al déu monoteista que el porta a un coneixement absolut, a saber tot allò que passa, que s'esdevindrà i que ja ha succeït. El concepte s'enfronta a contradiccions lògiques i paradoxes d'una manera similar al terme d'omnipotència, i és un problema per a sostenir la llibertat inherent a l'ésser humà: com pot ser una persona lliure de triar entre dues opcions si Déu ja coneix què farà; no està predestinat en certa manera?
Les respostes a aquesta pregunta són múltiples:
- Déu sap què farà la persona, perquè el lliure albir significa només que l'home està lliure de coercions i que pot actuar seguint la seva voluntat, però la divinitat ja coneix quin camí escollirà (hi ha doncs un destí marcat que només Déu coneix i que pot revelar)
- Déu coneix tot, inclòs l'ésser humà, per tant sap com actuarà en determinades circumstàncies però no hi influeix
- Déu només coneix allò que tria conèixer i deixa llibertat a l'ésser humà per actuar, tot i que podria avançar-se (omnisciència inherent i no total)
- Déu està fora del temps, plantejar-se si sap què fara un ésser en un moment posterior no té sentit perquè per a la divinitat tot transcorre en l'eternitat (solució escolàstica de Tomàs d'Aquino)
El terme s'ha usat en la literatura per referir-se a un narrador que coneix i descriu tot allò que fan i pensen els personatges, tot i no formar part d'ella. Aquest narrador descriu en tercera persona i no intervé amb la seva veu dins la història, excepte en algunes ocasions que formula una interrogació o exclamació retòrica. En narratologia es prefereix el terme més exacte de "focalització zero".