Salmonel·la: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: eliminant plantilla en anglés. {{Link GA}} → {{Enllaç AB}}
m Bot: recol·locant les plantilles {{Enllaç AB}}
Línia 93: Línia 93:


{{ORDENA:Salmonella}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Salmonella}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{Enllaç AB|ja}}
[[Categoria:Enterobacteriàcies]]
[[Categoria:Enterobacteriàcies]]
[[Categoria:Zoonosis]]
[[Categoria:Zoonosis]]
{{Enllaç AB|ja}}

Revisió del 22:11, 11 març 2013

Infotaula d'ésser viuSalmonel·la
Salmonella Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumPseudomonadota
ClasseGammaproteobacteria
OrdreEnterobacterales
FamíliaEnterobacteriaceae
GènereSalmonella Modifica el valor a Wikidata
Tipus taxonòmicSalmonella choleraesuis Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimDaniel Elmer Salmon, the National Veterinary College, and veterinary education. Modifica el valor a Wikidata

La salmonel·la (Salmonella) és un gènere bacterià caracteritzat per ser bacils gram negatius, anaerobis facultatius, amb flagels perítrics que rodegen al microorganisme i no desenvolupa càpsula ni espora. Són bacteris mòbils que produeixen sulfur d'hidrogen. No fermenten glucosa ni lactosa.

És un agent zoonòtic de distribució universal. Es transmet per contacte directe o contaminació causada durant la manipulació i el processament d'aliments a nivell domèstic o industrial.

Microbiologia

Són bacteris gramnegatius. Proliferen amb poca facilitat en agar sang i formen colònies de 2 i 3 mil·límetres. Als laboratoris de microbiologia clínica s'aïllen bacteris emprant medis selectius com ara el Selenit, Hektoen, SS o XLD per a fer-ne cultius poc enriquits a partir de mostra biològica mostres biològiques.

La taxonomia del gènere Salmonella és complexa i no exempta de controvèrsia científica.

Hi ha dues espècies dins del gènere: Salmonella bongori i S. enterica. En classificacions taxonòmiques anteriors s'atribuien les subespècies següents per a Salmonella enterica:

  • I enterica
  • II salamae
  • IIIa arizonae
  • IIIb diarizonae
  • IV houtenae
  • V bongori. Actualment constituida com a espècie propia a nivell filogenètic (Salmonella bongori).
  • VI indica

A més, hi ha més de 2.000 serotipus dins d'ambdues espècies, els quals es troben en molt tipus d'ambients i sovint associats a malalties. La gran majoria de les identificades en humans (> 99,5%) són subtipus de S. enterica. En microbiologia les espècies del gènere Salmonella solen anomenar-se pel seu gènere i el serotipus corresponent: per exemple, Salmonella typhi en comptes de la designació més correcta de, Salmonella enterica subspècie enterica serotipus Typhi.

En microbiologia clínica Salmonella es classifica segons la seva serologia (classificació Kauffman-White) (subcomité Salmonella, 1900). La divisió principal està formada per l'antigen O somàtic i per antígens H flagel·lars. Els antígens H es divideixen en fase 1 i fase 2. La descripció completa d'un bacteri Salmonella seria (els antígens O, Vi : antigen H de fase 1: antigen H de fase 2).

Exemples:

  • Salmonella enteriditis (1,9,12:g,m)

(Els antígens O presents són 1, 9 i 12; els antígens H són g i m)

  • Salmonella Typhi (9,12,Vi:d:−)

(Els antígens O són 9, 12,i Vi; el antigen H és d)

En microbiologia clínica només un nombre xicotet de serotipus se solen cercar (la resta són estranys o no són clínicament significants). L'Agència de la Protecció de la Salut britànica (HPA) recomana fer rutinàriament assajos per a aquests antígens:

  • O antigens: 2 4 6,7 8 9 i 3,10
  • Antígens H de fase 1: 1 2 3 4 5 6 7
  • Antígens H de fase 2: a b c d E G i r

Les colònies que no poden ser identificades usant aquesta taula s'envien a un laboratori de referència per a la seua identificació.

Infecció

Produeix gastroenteritis amb un període d'incubació d'entre 5 hores i 5 dies, diarrea i dolor abdominal. Les femtes dels malalts contenen elevades quantitats de Salmonella i es produeix febre entèrica amb un període d'incubació de 7 a 28 dies, la qual provoca algun d'aquests símptomes o tots: mal de cap, febre, dolor abdominal i diarrea, erupció màculo-papulosa en pit i esquena. Els malalts presenten un període de convalescència entre 1 i 8 setmanes i un cop curats excreten Salmonella durant més d'1 any.

Fonts de contagi

El contagi es produeix per via digestiva, en consumir aliments o begudes contaminats. La contaminació es pot produir directament (perquè l'aigua o el menjar contenen restes de femtes o vòmits), a través de mosques(que amb les seves potes transporten microorganismes de les femtes a altres llocs) o per contacte amb les mans o la pell de persones portadores sense una higiene adequada.

Tractament

Pot manifestar-se per febre prolongada o recurrent i associar-se a lesions locals òssies, articulars, pleurals, pulmonars; i amb aneurismes micótics de la aorta abdominal, que és la manifestació observada en pacients amb infecció VIH. El tractament és el mateix de la febre tifoide. Les recomanacions actuals del Departament de Salut són la instauració de tractaments amb ciprofloxacina en dosi de 780 mg dues vegades al dia.

Prevenció de la Salut

Salmonella prolifera bé sobre qualsevol aliment no cuinat o poc cuinat, especialment en carn roja o d'aviram, ous i llet.

Altrament, sobre aliments poc adequats per a la seva proliferació i emmagatzemats a temperatura ambient (15-30 °C, el seu temps de supervivència és de dies, però pot arribar als següents límits:


Hi ha uns trucs destinats a evitar la proliferació d'aquest gènere en els aliments, per exemple:

  • Destruir el bacteri present als aliments mitjançant la cocció.
  • Evitar la contaminació creuada durant la seva manipulació
  • Guardar els aliments a temperatures baixes (<4 °C) o altes (>50 °C) per a evitar-ne la proliferació.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salmonel·la


Plantilla:Enllaç AB