Fal·làcia naturalista

La fal·làcia naturalista és una fal·làcia anomenada i introduïda pel filòsof anglès George Edward Moore en el seu llibre del 1903 Principia ethica. Moore afirma que es comet una fal·làcia naturalista cada vegada que es pretén fonamentar una proposició ètica a partir d'una definició del terme "bo" que ho identifiqui amb una o més propietats naturals (per exemple "agradable", "desitjable", "més evolucionat", etc.). La fal·làcia naturalista és moltes vegades confosa amb el problema de l'ésser i l'haver de ser, que afirma que és impossible deduir proposicions normatives a partir de proposicions fàctiques. També s'utilitza el terme "fal·làcia naturalista" per a descriure la creença que el natural és inherentment bo, o que el no natural és inherentment dolent.