Neobarroc: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.5) (Robot afegeix: sh:Neobarok
m Bot: Traient 17 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q911397
Línia 37: Línia 37:
[[Categoria:Arquitectura neobarroca| ]]
[[Categoria:Arquitectura neobarroca| ]]


[[bg:Необарок]]
[[cs:Novobaroko]]
[[de:Neobarock]]
[[en:Baroque Revival architecture]]
[[es:Neobarroco]]
[[fi:Uusbarokki]]
[[fr:Néo-baroque]]
[[it:Architettura neobarocca]]
[[ka:ნეობაროკო]]
[[ko:네오바로크 건축]]
[[lt:Neobarokas]]
[[nl:Barok (stijlperiode)#Neobarok]]
[[nl:Barok (stijlperiode)#Neobarok]]
[[pl:Architektura neobarokowa]]
[[pt:Neobarroco]]
[[ro:Neo-baroc]]
[[sh:Neobarok]]
[[sr:Необарок]]
[[sv:Nybarock]]

Revisió del 13:46, 13 març 2013

Grand Opéra de París

Neobarroc és la denominació d'un estil arquitectònic, escultòric, musical i literari, imitació del Barroc, que es donà a la segona meitat del segle XIX. El Neobarroc té grans punts de contacte amb el Romanticisme.

Arquitectura

Catedral de Salta

Es dóna a la segona meitat del segle XIX, sobretot a partir del 1880. Es considera com un estil representatiu de l'Historicisme, que rellevà el Neoclassicisme. El Neobarroc s'utilitzà especialment per als teatres, ja que el Barroc havia contribuït a una florida de les arts escenogràfiques. En el període tardà de l'historicisme la tendència general cap al Renaixement entra en un segon pla i el Neobarroc s'utilitza en nombroses construccions.

A Àustria el seu ús té una connotació patriòtica, ja que es relaciona amb la florida cultural i expansió política de principis del segle XVIII. A la seva fase tardana va coexistir amb la Sezession, la qual influí parcialment.

Alguns exemples d'edificis són:

Escultura

Al mateix temps que a l'arquitectura, apareixen a l'escultura tendències neobarroques. Com a màxim representant del neobarroc podem citar a l'escultor berlinès Reinhold Begas i el vienès Victor Tilgner.

Música

En música es designa com a neobarroc una tendència compositiva de principis del segle XX, que reprèn formes i estils de la música barroca. Alguns representants importants són: Max Reger, Johann Nepomuk David, Paul Hindemith i Ernst Krenek.

Vegeu també

Enllaços externs