Gàbals

Els gabals (llatí gabali o gabales) foren un poble gal, veí dels rutens a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al país que en català s'anomena Gavaldà i en francès Gévaudan, derivat de Gabaldanum (Pagus Gabalicus) , i que es el actual departament de Lozère.

La seva capital era, segons Ptolemeu, Anderitum o Anderidum més tard Gabalum que correspon a la moderna Javoux, prop de Mende, que fou seu episcopal fins al segle IV quan fou transferida a Mende (Mimate). En temps de Juli Cèsar estaven sotmesos als arverns i es van unir a la revolta de Vercingetorix el 52 aC per mediació de Lucteri. El seu territori tenia mines de plata segons Estrabó i el seus formatges (sobretot els del Lesorae Gabalicique pagi) eren famosos. El Lesora es la muntanya Lozère.

Altres llocs del territori esmentats als itineraris foren Ad Silanum, entre Anderitum i Segedunum (moderna Rodez), prop de la moderna Treslans. Gregori de Tours esmenta el castell de Grèzes (Castellum Gredonense).