Canvis

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Després del fallit alçament a Barcelona, la ciutat va quedar pràcticament a les mans de les milícies obreres, que havien obtingut l'armament dels arsenals militars i disposaven d'una força d'homes armats molt superior a les forces de seguretat amb què podria comptar el Govern Central i la Generalitat.<ref name="p274"/> Així doncs, encara que les forces lleials havien aconseguit derrotar els revoltats, la realitat era que el moviment obrer s'havia fet amb el control de la ciutat i havia suplantat l'autoritat i poders de l'estat. A causa d'aquesta situació, la mateixa nit del [[20 de juliol]] els dirigents anarquistes [[Joan Garcia i Oliver]], [[Diego Abad de Santillán]] i [[Buenaventura Durruti]] van visitar a [[Lluís Companys i Jover|Companys]] amb motiu de la nova situació que s'havia creat.<ref name="p274"/> Companys podria haver emprat als Cossos de seguretat per obligar els obrers a tornar els fusells i municions que havien requisat, però es trobava en un terreny perillós i va preferir oferir als anarquistes la possibilitat de prendre el poder o col·laborar amb l'estat. Els líders anarquistes, malgrat l'experiència històrica del moviment llibertari, van optar per la segona opció, encara que l'estat va tenir poc poder de decisió com es demostraria en els següents mesos. D'aquí sortiria la creació del [[Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya]] el [[21 de juliol]], el veritable govern a Barcelona durant molts mesos i el començament del que s'ha conegut com la [[Revolució social espanyola de 1936|Revolució Espanyola]].<ref>Hugh Thomas, p.275 </ref>
 
La situació, però, no estaria,estava nidominada moltper menysles consolidada,institucions governamentals i durant els següents mesos tindrien lloc a la ciutat un gran nombre de conflictes i enfrontaments, en una escalada que acabaria desembocant en els [[Fets de maig del 1937]]. Per la seva part, els generals [[Manuel Goded Llopis|Goded]] i [[Alvaro Fernández Burriel|Fernández Burriel]] van ser sotmesos a consell de guerra per [[traïció]] i van morir afusellats l'agost de 1936. La sòlida implantació del control del bàndol republicà sobre Barcelona va permetre que les seves agències de contraespionatge reduïssin notablement les activitats de la [[cinquena columna]] afecta al [[bàndol nacional|bàndol revoltat]], així com descobrir i arrestar gairebé tots els líders de [[Falange Espanyola]] que havien sobreviscut a la fallida sublevació.
 
== Fonts ==
257

modificacions

Menú de navegació