Divorci

El Divorci és la dissolució del matrimoni. En la majoria dels països, el matrimoni és una unió entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural i jurídic, que té per fi proporcionar un marc de protecció mútua o de protecció de la descendència. En ocasions els cònjuges (o un d'ells) poden desitjar desfer el vincle matrimonial, la qual cosa porta a terme, si en la legislació està permès, a través de la figura del divorci. En alguns ordenaments jurídics el divorci no està permès, entenent que el matrimoni no pot dissoldre's per la simple voluntat de les parts.

Tramitació

El divorci es tramita davant un tribunal civil -també dit de família a les grans ciutats- i la petició pot ser presentada per un dels cònjuges o per ambdós d'acord mutu. En cas que no hi hagués acord caldria celebrar un judici i el jutge hauria de determinar la guarda i custodia dels fills, l'atribució de l'habitatge familiar, les pensions (d'aliments i compensatòria) i el patrimoni. En aquest judici s'obté l'estat de divorciat, no ja de solter, i es queda habilitat per a un nou matrimoni civil, fins i tot amb la mateixa persona de la qual es divorciés.Si va haver comunitat de béns, generalment es divideixen els béns materials en parts iguals, encara que de mutu acord poden dividir-se en altres percentatges. En la majoria de les legislacions, el capital obtingut durant el matrimoni pertany per igual a ambdós cònjuges, no així els béns provinents d'herències que pertanyen enterament al cònjuge que els rebés. A Catalunya regeix el règim de separació de bens.

No obstant això en algunes legislacions es permet les capitulacions matrimonials o acords prenupcials on els cònjuges poden determinar tota mena de qüestions inherents als béns anteriors al matrimoni i també als obtinguts amb posterioritat, àdhuc es pot establir indemnitzacions davant una eventual ruptura del vincle que els unia. En el cas que la parella hagués concebut fills, s'estableixen els règims de visita d'un dels cònjuges i les obligacions pecuniàries de manutenció que corresponguin a cadascun, fins a tant els fills no tinguin independència econòmica i puguin atendre les seves pròpies despeses, moment en el qual els cònjuges deixen de tenir l'obligació legal de mantenir-los econòmicament. Aquesta obligació, en molts casos, no s'extingeix si el fill té algun patiment que li impedís mantenir-se per els seus propis mitjans. El divorci ha causat grans polèmiques en els països majoritàriament catòlics, doncs l'Església Catòlica no considera possible el divorci de les persones.

Causes

Les causals de divorci poden ser moltes, però en la majoria dels casos es tracta de problemes de convivència dels integrants de la parella, ja sigui per la relació entre ells o per factors externs a la parella. Segons la legislació de cada país, és causa de divorci el mutu acord; la bigàmia; l'adulteri; el delicte d'un cònjuge contra un altre; la malaltia física o mental, que posi en risc la vida de l'altre cònjuge; la violació dels deures inherents al matrimoni; injúries greus; abandó de família; etc. La legislació estatal actualment ja no demana cap causa i serà suficient invocar la mancança d'afectio maritalis.