Dogma central: diferència entre les revisions
m r2.6.5) (Robot afegeix: pl:Centralny dogmat biologii molekularnej |
|||
| Línia 19: | Línia 19: | ||
[[Categoria:Biologia molecular]] |
[[Categoria:Biologia molecular]] |
||
[[Categoria:Genètica molecular]] |
[[Categoria:Genètica molecular]] |
||
[[bg:Централна догма в молекулярната биология]] |
|||
[[cs:Centrální dogma molekulární biologie]] |
|||
[[de:Zentrales Dogma der Molekularbiologie]] |
|||
[[el:Κεντρικό δόγμα της μοριακής βιολογίας]] |
|||
[[en:Central dogma of molecular biology]] |
|||
[[eo:Centra dogmo de molekula biologio]] |
|||
[[es:Dogma central de la biología molecular]] |
|||
[[fr:Théorie fondamentale de la biologie moléculaire]] |
|||
[[he:הדוגמה המרכזית של הביולוגיה המולקולרית]] |
|||
[[hr:Centralna dogma molekularne biologije]] |
|||
[[hu:A molekuláris biológia centrális dogmája]] |
|||
[[it:Dogma centrale della biologia molecolare]] |
|||
[[ja:セントラルドグマ]] |
|||
[[ka:ცენტრალური დოგმა (მოლეკულური ბიოლოგია)]] |
|||
[[ko:분자생물학의 중심원리]] |
|||
[[nl:Centraal dogma van de moleculaire biologie]] |
|||
[[pl:Centralny dogmat biologii molekularnej]] |
|||
[[pt:Dogma central da biologia molecular]] |
|||
[[ru:Центральная догма молекулярной биологии]] |
|||
[[simple:Central dogma of molecular biology]] |
|||
[[sr:Centralna dogma molekularne biologije]] |
|||
[[sv:Centrala dogmen]] |
|||
[[ta:மூலக்கூற்று உயிரியலின் மையக்கோட்பாடு]] |
|||
[[th:ความเชื่อหลักของอณูชีววิทยา]] |
|||
[[uk:Центральна догма молекулярної біології]] |
|||
[[vi:Luận thuyết trung tâm]] |
|||
[[vls:Centraal dogma van de moleculaire biologie]] |
|||
[[zh:中心法則]] |
|||
Revisió del 11:43, 15 març 2013
El Dogma central de la biologia molecular és una hipòtesi publicada per Francis Crick el 1958 constatant que el flux de la informació genètica segueix exclusivament des del ADN passant pel ARN fins a la seqüència d’aminoàcids de les proteïnes.
L’ADN conté la informació sobre la seqüència d’aminoàcids de todes les proteïnes d’una cèl·lula i, a més, més informació que permeten l’expressió genètica regulada (= aplicació de la informació genètica en el RNA i proteïnes). Quan una cèl·lula es divideix, toda la informació emmagatzemada en l’ADN ha de ser tramitada a les cèl•lules filles. Això queda assegurat per fer una còpia de l’ADN complet abans de la divisió cel•lular. Aquest procés es denomina replicació.
Una cèl·lula no necessita todes les proteïnes al mateix temps en quantitat igual. Per tant, és raonable per sintetitzar només les proteïnes necessàries. Per a la síntesi de proteïnes tant, no és disponible tota la informació de l'ADN, però la informació específica sobre les seqüències d'aminoàcids de les proteïnes necessàries.
Llavors, el flux d'informació genètica s'executa en dues direccions: 1. durant la replicació entre ADN i ADN, 2. durant la síntesi de proteïnes de l'ADN a les proteïnes a través de l'ARN servint-se com a mediador.
Fins a la dècada de 1970 es creia que en tots els organismes, la informació genètica en l'expressió gènica només flueix en una direcció (ADN → ARN → Proteïna) el que es diu el dogma central de la biologia molecular. Des dels anys 1970 sabem que existeix una excepció: els retrovirus, la genoma dels quals és compost per ARN, produeixen una còpia d’ARN de la seva genoma (transcripció inversa) i integren aquesta còpia en el genoma de l’hoste.