Mètode Sainte-Laguë: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Robot afegeix: it:Metodo Sainte-Laguë |
||
| Línia 113: | Línia 113: | ||
[[et:Sainte-Laguë meetod]] |
[[et:Sainte-Laguë meetod]] |
||
[[fi:Sainte-Laguën menetelmä]] |
[[fi:Sainte-Laguën menetelmä]] |
||
[[it:Metodo Sainte-Laguë]] |
|||
[[no:St. Laguës metode]] |
[[no:St. Laguës metode]] |
||
[[pl:Metoda Sainte-Laguë]] |
[[pl:Metoda Sainte-Laguë]] |
||
Revisió del 00:03, 7 juny 2007
El mètode Sainte-Laguë, també conegut com mètode de la mitjana més alta (altres denominacions són mètode Webster i mètode del divisor amb arrodoniment estàndard) és un sistema per distribuir escons proporcionalment en assemblees representatives escollides mitjançant el vot a llistes de partits. Porta el nom del matemàtic francès André Sainte-Laguë. El mètode Sainte-Laguë és molt similar a la regla D'Hondt, però afavorint els partits petits.
El mètode Sainte-Laguë s'aplica a Nova Zelanda, Noruega, Suècia, Dinamarca, Bòsnia i Herzegovina, Letònia, Kosovo, i els estats alemanys d'Hamburg i Bremen.
Exemple
El Sainte-Laguë és un mètode divisor, com el mètode d'Hondt, encara que el seu divisor és diferent.
Un cop que tots els vots s'han computat, es calculen els quocients successius per a cada llista. La fórmula per el quocient és , on V és el nombre total de vots que la llista ha rebut, i s és el nombre d'escons que el partit ha obtingut fins aquell moment, al principi 0 per a tots els partits. (La fórmula que utilitza el sistema d'Hondt és ). A tota la llista se li aplica un quocient major cada cop que guanya un escó, quocient que es recalcula a partir del nou nombre d'escons obtinguts. El procés es repeteix successivament fins a completar la distribució de tots els escons disponibles.
| Partit | Vots | /1 | /3 | /5 | /7 | /9 | /11 | /13 | Escons |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit A | 120.000 | 1r 120.000 | 4t 40.000 | 6è 24.000 | 8è 17.142 | 13.333 | 10.909 | 9.230 | 
|
| Partit B | 100.000 | 2n 100.000 | 5è 33.333 | 7è 20.000 | 14.286 | 11.111 | 9.090 | 7.692 |
|
| Partit C | 40.000 | 3r 40.000 | 13.333 | 8.000 | 5.714 | 4.444 | 3.636 | 3.076 |
|
Mètode modificat
Per a evitar donar escons als partits més petits, hi ha llocs on es modifica el mètode. En alguns casos, com a Nova Zelanda, cal tenir un mínim de vots (el 5%, en aquest cas) per a poder entrar en el repartiment d'escons. En altres casos, com a Suècia i Dinamarca, la primera divisió no és entre 1, sinó entre 1,4, fent així també més difícil accedir al primer escó.
| Partit | Vots | /1,4 | /3 | /5 | /7 | /9 | /11 | /13 | Escons |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit A | 120.000 | 1r 85.714 | 3r 40.000 | 6è 24.000 | 8è 17.142 | 13.333 | 10.909 | 9.230 |
|
| Partit B | 100.000 | 2n 71.428 | 4t 33.333 | 7è 20.000 | 14.286 | 11.111 | 9.090 | 7.692 |
|
| Partit C | 40.000 | 5è 28.571 | 13.333 | 8.000 | 5.714 | 4.444 | 3.636 | 3.076 |
|
En l'exemple anterior, amb el mètode modificat com a Suècia, el Partit C no hagués obtingut el 3r escó, sinó el 5è, de manera que si en lloc de repartir-se'n vuit se'n repartissin tres o quatre no n'hauria obtingut cap.