Francesco Gasparini: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 15 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q446955
Línia 99: Línia 99:
[[Categoria:Compositors italians del Barroc]]
[[Categoria:Compositors italians del Barroc]]
[[Categoria:Compositors d'òpera italians]]
[[Categoria:Compositors d'òpera italians]]

[[bg:Франческо Гаспарини]]
[[de:Francesco Gasparini]]
[[en:Francesco Gasparini]]
[[eo:Francesco Gasparini]]
[[es:Francesco Gasparini]]
[[fr:Francesco Gasparini]]
[[he:פרנצ'סקו גספאריני]]
[[it:Francesco Gasparini]]
[[ja:フランチェスコ・ガスパリーニ]]
[[nl:Francesco Gasparini]]
[[no:Francesco Gasparini]]
[[sl:Francesco Gasparini]]
[[sr:Франческо Гаспарини]]
[[sv:Francesco Gasparini]]
[[tr:Francesco Gasparini]]

Revisió del 04:53, 17 març 2013

Infotaula de personaFrancesco Gasparini
Biografia
Naixement19 març 1668 Modifica el valor a Wikidata
Camaiore (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1727 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia Itàlia
Activitat
Ocupaciódirector musical (1701–1713), teòric musical, musicòleg, director d'orquestra, compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
EstilBarroc
ProfessorsBernardo Pasquini, Antonio Lotti, Giovanni Legrenzi i Arcangelo Corelli Modifica el valor a Wikidata
AlumnesBenedetto Marcello, Domenico Scarlatti i Johann Joachim Quantz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: a630bb61-a93c-48e0-988c-4df2991d3daa Lieder.net: 4140 Discogs: 850539 IMSLP: Category:Gasparini,_Francesco Modifica el valor a Wikidata

Francesco Gasparini (Camaiore, Lucca, 5 de març de 1668 - Roma, 22 de març de 1727) fou un compositor italià.

Fou nomenat acadèmic filharmònic i mestre de música del Conservatori de la Pietà de Venècia i mestre de capella de Sant Joan del Laterà a Roma.

A més d'una seixantena d'òperes, algunes amb molt d'èxit a Londres,[1] va compondre moltes obres de caràcter religiós i un tractat d'acompanyament titulat L'armonico prattico al cembalo, spineta ed organo, obra de la qual se n'han fet diverses edicions.

Òperes

Bibliografia

Referències