Plaça d'Urquinaona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 4 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q2349130
Línia 42: Línia 42:
[[Categoria:Geografia de l'Eixample de Barcelona]]
[[Categoria:Geografia de l'Eixample de Barcelona]]
[[Categoria:Via Laietana]]
[[Categoria:Via Laietana]]

[[en:Plaça Urquinaona, Barcelona]]
[[fr:Place Urquinaona]]
[[it:Plaça Urquinaona]]
[[nl:Plaça Urquinaona]]

Revisió del 05:38, 17 març 2013

Infotaula de vial urbàPlaça d'Urquinaona
Tipusplaça Modifica el valor a Wikidata
EpònimJosé María de Urquinaona Bidot Modifica el valor a Wikidata

Noms
Plaça Nova de Jonqueres
(–dècada del 1890)

Plaça del Bisbe Urquinaona
(dècada del 1890–1936)

Plaça de Francesc Ferrer i Guàrdia
(1936–1939)

Plaza del Obispo Urquinaona
(1939–1982)

Plaça d'Urquinaona
(1982–) Modifica el valor a Wikidata

Situació
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Districte(s)Eixample de Barcelona
Barri(s)Dreta de l'Eixample
Interseccions
Dimensions
FormaAmorfa
Construcció
Inauguració1857 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 22″ N, 2° 10′ 24″ E / 41.3894°N,2.1733°E / 41.3894; 2.1733

La plaça d'Urquinaona de Barcelona és una plaça al barri de la Dreta de l'Eixample del districte de l'Eixample, en la frontera amb el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella. Hi conflueixen la Ronda de Sant Pere, la Via Laietana i els carrers Fontanella, el d'Ausiàs March, el de Pau Claris, el de Trafalgar i el de Roger de Llúria. Hi aflora una de les boques de l'Estació d'Urquinaona, de les línies L1 i L4 del Metro de Barcelona.

Font del Noi dels càntirs, obra de Josep Campeny i Santamaria

Va ser anomenada en honor de José María de Urquinaona Bidot (Cadis 1813 - Barcelona 1883), bisbe de Barcelona des de 1878 fins a 1883. La plaça va ser creada l'any 1857, després de la demolició dels baluards de Sant Pere i de Jonqueres. El seu primer nom va ser plaça Nova de Jonqueres.[1]

La superfície urbanitzada és de 18.050 metres quadrats, amb una àrea enjardinada central on hi ha la Font del Noi dels Càntirs, obra de l'any 1912, de l'escultor Josep Campeny i Santamaria. L'edifici més alt de la plaça és la Torre Urquinaona, i el Teatre Borràs n'és un altre edifici destacat. A la cantonada entre Trafalgar i Via Laietana hi ha la seu del Conservatori Superior de Música del Liceu.

Referències

  1. Ajuntament de Barcelona, Nomenclàtor

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça d'Urquinaona

{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina