Gran Batuda

Retrat del Marquès de la Ensenada, artífex de la batuda.

La Gran Agafada, també coneguda com Presó general de gitanos, va ser una persecució autoritzada per el rei d'Espanya Ferran VI, i organitzada en secret per el Marquès de la Ensenada, que es va iniciar de manera sincronitzada en tot el territori espanyol el dimecres 30 de juliol de 1749, amb l'objectiu declarat d'arrestar, i finalment «extingir», a tots els gitanos del regne.

Antecedents

L'esdeveniment, avui quasi oblidat i escassament estudiat pels historiadors, resulta relativament insòlit, àdhuc tenint en compte que les tibants relacions de la Corona i del poder en general amb la comunitat gitana ja havien generat anteriorment episodis de discriminació o persecució relativament importants.

El fet que el nunci Don Enríque Enríquez permetera, mitjançant decret, que anaren els bisbes de cada diòcesis els quals decidiren en casos d'asil eclesiàstic (i no ell mateix, tal com li havia delegat el propi Papa), va permetre un control més directe sobre la població per part de l'Estat Absolut. Al mateix temps, la recent Guerra de Successió havia provocat que els camps s'ompliren de delinqüents, que es van sumar a l'arribada i permanència de tropes mercenàries que veien minvada la seua mobilitat per causa de la inseguretat ciutadana, que es va atribuir als gitanos.

Una normativa anterior, de 1717, havia fixat la residència forçosa dels gitanos en un nombre molt determinat de ciutats i poblacions (un total de 75) a fi de sedentaritzar-los i assimilar-los. De fet, en el moment de l'organització i execució del pla, la capital (Madrid) estava plena de gitanos tot esperant reassentament (doncs els processos burocràtics eren lents), el que va provocar les queixes del propi monarca, que va ordenar apurar els tràmits per a expedir com més prompte als gitanos ambulants a la seua destinació i assegurar així la seua localització posterior. Això va permetre conèixer amb exactitud el parador de 881 famílies gitanes, sent una de les claus de l'eficàcia de l'operació.

Els plans van ser iniciats per Vázquez Tablada i continuats i executats per el Marquès de l'Ensenada quan aquell va caure en desgràcia, si bé idees semblants havien estat ja suggerides en dècades anteriors, sense arribar a materialitzar-se.

El pla

L'organització es va portar a terme en secret, i dins de l'àmbit de la secretaria de Guerra. Aquesta institució de l'Estat absolutista va preparar minucioses instruccions per a cada ciutat, que havien de ser lliurades al corregidor per un oficial de l'exèrcit enviat a aquest efecte. L'ordre era obrir eixes instruccions en un dia determinat, estant present el corregidor i l'oficial, per a assolir la simultaneïtat de l'operació. També es van preparar instruccions específiques per a cada oficial, que es faria càrrec de les tropes que havien de portar a terme l'arrest. Ni l'oficial ni les tropes coneixien fins a l'últim moment l'objectiu de la seua missió. Ambdues ordres anaven introduïdes en un sobre, al que es va afegir una còpia del decret del nunci (abans esmentat) i instruccions per als bisbes de cada diòcesi. Aqueixos sobres es van remetre als capitans generals (prèviament informats), que van escollir a les tropes en funció de la ciutat a la qual havien de dirigir-se.

Enllaços externs

• Art. de Antonio Gómez Alfaro contenint un breu resum del llibre La Gran Redada de Gitanos (anglès)