Anno Domini: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 53 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:Q159791
Línia 63: Línia 63:
[[Categoria:Frases en llatí]]
[[Categoria:Frases en llatí]]
[[Categoria:Història del cristianisme]]
[[Categoria:Història del cristianisme]]

[[ar:أنو دوميني]]
[[az:Miladi tarix]]
[[bg:След Христа]]
[[cs:Anno Domini]]
[[cy:Oed Crist]]
[[da:Anno Domini]]
[[de:Anno Domini]]
[[el:Μ.Χ.]]
[[en:Anno Domini]]
[[es:Anno Domini]]
[[eo:A. D.]]
[[et:PKr]]
[[eu:Anno Domini]]
[[fa:پس از میلاد]]
[[fi:Jälkeen Kristuksen]]
[[fr:Anno Domini]]
[[ga:Anno Domini]]
[[gd:AC]]
[[he:ספירת הנוצרים]]
[[hi:ईसवी]]
[[hy:Քրիստոսից հետո]]
[[id:Anno Domini]]
[[is:Anno Domini]]
[[it:Anno Domini]]
[[ja:西暦]]
[[ko:서력 기원]]
[[ku:Piştî zayînê]]
[[la:Anno Domini]]
[[mk:Наша ера]]
[[ml:ക്രിസ്ത്വബ്ദം]]
[[ms:Tahun Masihi]]
[[mt:WK]]
[[my:အေဒီ]]
[[nl:Anno Domini]]
[[nn:Kristi fødsel]]
[[no:Kristi fødsel]]
[[pl:Naszej ery]]
[[pt:Anno Domini]]
[[ro:E.n.]]
[[ru:От Рождества Христова]]
[[sco:AD]]
[[sh:Anno Domini]]
[[simple:Anno Domini]]
[[sl:Anno Domini]]
[[sv:Efter Kristus]]
[[sw:Baada ya Kristo]]
[[ta:அனோ டொமினி]]
[[th:คริสต์ศักราช]]
[[tr:Anno Domini]]
[[uk:Anno Domini]]
[[vi:Công Nguyên]]
[[zh:西元]]
[[zh-yue:公元]]

Revisió del 22:44, 18 març 2013

Dionís l'Exigu va inventar l'era Anno Domini per calcular la data de Pasqua

Anno Domini (en llatí, l'any del Senyor ), abreujat ​​AD , és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.

Aquesta designació s'usa per numerar els anys en el calendari julià i el calendari gregorià. La formulació llatina original Anno Domini Nostri Iesu Christi va ser simplificada posteriorment com Anno Domini , la data havia estat determinada l'any 525 per Dionís l'Exigu en la seva Taula de Pasqües , sent adoptada a l'Europa occidental durant el segle VIII i a l'Orient al segle XVI.

En el català contemporani aquesta expressió ha estat substituïda, ja que per numerar els anys de l'era cristiana s'empra amb més freqüència la seva expressió equivalent «després de Crist» (del grec Χριστός [ Jristos , 'l'Ungit'], referit a Jesús) que s'abreuja dC., així, els anys 1492 AD. i 1492 dC. representen ambdós l'any en que Colom va arribar a Amèrica. aC. - dC. tenen l'avantatja de poder ser emprats també per als segles (p.e.: segle III aC).

Tot i així cal afegir que avui dia el seu ús està limitat a entorns de tipus històric, per a remarcar dates especials o en casos en que podria causar imprecisió el fet de no posar-ho (p.e.: l'any 47, parlant de l'imperi romà, queda més clar si s'especifica aC. o dC.), no es posa per dir "l'aixecament de 1936", etc...

Càlcul erroni

El papa Joan I va encarregar a Dionís l'establiment de l'any de naixement de Jesucrist com any primer de l'era cristiana. Malauradament, Dionís es va equivocar en el càlcul, entre quatre i set anys [1] al datar el regnat de Herodes I el Gran, deduint que Jesús va néixer l'any 753 auc (Ab urbe condita o data de fundació de Roma), quan va haver de ser el 748 auc

Popularització

L'historiador anglosaxó Beda el Venerable, que estava familiaritzat amb l'obra de Dionís l'Exigu, va utilitzar Anno Domini , datant la seva Historia ecclesiastica gentis Anglorum, acabada en 731. En aquesta mateixa història també va utilitzar un altre terme llatí, " davant vero Incarnationis Dominicae tempus " ("el temps abans de la encarnació veritable del Senyor"), equivalent al "abans de Crist", per identificar els anys anteriors al primer any d'aquesta era, [2] establint així la norma de no utilitzar un any zero, tot i utilitzar el zero en el seu còmput. Tant Dionís com Beda van considerar Anno Domini a partir de l'encarnació de Jesús, però la distinció entre l'Encarnació i el Nadal no es va elaborar fins a finals del segle IX, quan en alguns llocs el moment de l'Encarnació va ser identificat amb la concepció de Crist, és a dir, l'Anunciació de l'25 de març.

Al continent europeu, el Anno Domini va ser introduït com l'era triada en el Renaixement carolingi per Alcuí. El seu suport per l'emperador Carlemany i els seus successors popularitzar el seu ús i es va difondre per tot el Imperi Carolingi. Segons la Enciclopèdia Catòlica, els papes van continuar datant els documents d'acord amb els anys del seu regnat durant algun temps, però l'ús de AD a poc a poc es va fer cada vegada més comú en els països catòlics dels segles XI al XIV. Els països ortodoxos només van començar a adoptar el AD en lloc del calendari bizantí el 1700, quan Rússia ho va fer, mentre que altres ho van adoptar als segles XIX i XX.

Tot i que l'ús de Anno Domini estava generalitzat durant el segle IX, el abans de Crist (o el seu equivalent) no va ser comú fins molt més tard. Beda va utilitzar l'expressió " anno igitur davant incarnationem dominicam " ("abans de l'Encarnació del Senyor") dues vegades. Un " Anno an xpi Nativitate " (l'any abans del naixement de Crist) es troba el 1474 en una obra d'un monjo alemany. [3] el 1627, el teòleg jesuïta francès Denis Pétau (Dionysius Petavius ​​en llatí), amb la seva obra De doctrina temporum , va popularitzar l'ús davant Christum (llatí per a "abans de Crist") per marcar els anys anteriors a AD .

Data acceptada

Aquesta numeració d'anys basada en l'era cristiana és predominant en molts llocs del món, així com en l'ús comercial i científic. Ha estat l'estàndard global durant dècades, sent reconeguda per institucions internacionals com les Nacions Unides i la Unió Postal Universal. Tal predominança es deu a la rellevància de la cristiandat en el món occidental i la influència d'aquest en la ciència, tecnologia i el comerç, així com pel fet que el calendari gregorià ha estat considerat durant força temps com astronòmicament correcte. [4]

Utilització a abreviatura

Cal no confondre-la amb la abreviació no oficial d 'Augustin Pyrame de Candolle. En aquest cas, l'acceptada és DC. (Veure IPNI)

L'ús tradicional del llatí col·loca l'abreviatura AD abans de l'any, per exemple: AD 2007 (Que es llegeix: « Anno Domini 2007» i es tradueix 'en l'any del Senyor de 2007'). En el cas en castellà de d. C. (després de Crist), l'abreviatura es col·loca després de l'any, per exemple: 64 d. ​​C. (Que es llegeix «64 després de Crist»).

En l'actualitat és normal trobar A. D. després de l'any, per exemple: 2007 AD (Que es llegeix: «2.007 Anno Domini » i es tradueix absurdament com '2007 en l'any del Senyor '). També se sol afegir l'abreviatura després dels nombres de segle i mil·lenni, per exemple: segle IV AD, tot i que en aquests casos la traducció literal no és congruent: 'segle quatre en l'any del Senyor'.

Encara que la abreviació usual emprada per al Termcat i altres enciclopèdies és d. C. , són vàlides també d. d. C. i d. de J. C. (després de Jesucrist). [5]

Altres denominacions equivalents

En català, com ja s'ha comentat, en comptes de "Anno Domini", s'usa generalment l'expressió "després de Crist", abreujada com "dC".

Era comuna

Per evitar la referència al Cristianisme, fins i tot mantenint la datació cristiana, fou creada l'expressió vulgaris era , que sol traduir-se en català com "Era Comuna", abreujada en "ec" o "E.C.". Als països anglosaxons s'usa "common era", abreujat "CE".

Les següents expressions són per tant equivalents:

2012 AD, 2012 dC, 2012 ec, 2012 CE, 2012 EV

En llengua anglesa, de cap manera semblant a l'ús llatí, es col·loca l'abreviatura abans del número de l'any, per exemple: AD 2006.

Anno Salutis

Anno Salutis , freqüentment traduït del llatí com "l'any de gràcia" o "l'any de la salvació", és una expressió equivalent a Anno Domini, perquè per al Cristianisme el naixement de Jesús va significar l'inici de la salvació.

Es tracta d'una expressió usada fins al segle XVIII. Apareix sovint en una forma més elaborada com Anno Nostrae Salutis ("l'any de la nostra salvació", abreujat An Nos Sal ), Anno Salutis Humanae ("l'any de la salvació dels homes ", abreujat An Sal Hum. ) o Anno Reparatae Salutis (" l'any de la salvació realitzada ", abreujat An Rep Sal ​​).

Vegeu també

Notes i referències

  1. David.E.Duncan. Calendari 1999: Humanity s epic struggle to determini a true and accurate year ISBN 0-380-79324-5
  2. Beda 731, Llibre 1 , Capítol 2.
  3. Werner Rolevinck in Fasciculus temporum (1474) usava Anno an xpi nativitatem (l'any abans del naixement de Crist) per a tots els anys entre la creació i Jesucrist. "Xpi" és el grec χρι en escriptura llatina, una abreviatura críptica per Crist . Aquesta frase apareix a l'inrevés en el centre del recte dels folis (pàgines de la dreta). El papa Sixt IV solia utilitzar generalment Anno christi o la seva forma críptica Anno xpi (en el vers dels folis de l'esquerra). Utilitzava també Anno mundi juntament amb tots aquests termes per cada any
  4. La durada mitjana de l'any en el calendari gregorià és de 365,2425 dies, aproximant la mitjana de l'any tròpic de més de cinc mil·lennis. L'any tròpic és ara molt proper a 365,2421875 dies, és a dir, aproximadament 27 segons a l'any més curt.
  5. dC a Optimot