Càntic dels Càntics

El llibre del Tanakh

El rei Salomó (a la dreta), a qui s'atribueix el llibre, al costat del rei David (monestir d'El Escorial)

El Càntic dels Càntics (en hebreu שִׁיר הַשִּׁירִים, Shir Hashirim), conegut també com el "Càntic de Salomó" o el "Càntic dels Càntics de Salomó", és un dels llibres de la Bíblia i del Tanakh. En la Bíblia cristiana està situat entre els llibres de l'Eclesiastès i d'Isaïes, i en la Bíblia catòlica, entre l'Eclesiastès i el Llibre de Saviesa, mentre que en la versió jueva se situa entre el Llibre de Job i el de Rut.

Autor i data

La introducció indica breument Salomó com a autor del llibre i així ho han considerat les religions jueva i cristiana. Encara que molts indiquen l'any 600 aC com la data del relat, és molt probable que fos escrit amb anterioritat, a causa del seu ús habitual entre els hebreus. És molt difícil fer la prova del carboni-14 a les còpies més antigues conegudes, conservades en sinagogues; això no obstant, si fos obra del rei Salomó bíblic estaria situat a l'any 1020 aC.

Divisió del llibre

El Càntic dels Càntics, en no seguir un ordre preestablert, sempre ha plantejat dificultats a l'hora de dividir-lo per al seu estudi. S'ha considerat dividit en cinc seccions, en cinc càntics, en sis escenes, en set poemes i més.

La divisió moderna i acceptada consta d'un pròleg, cinc poemes i dos apèndixs:

1. Pròleg (1:1-4);
2. Primer poema (1:5/2:7);
3. Segon poema (2:8/3:5);
4. Tercer poema (3:6/5:1);
5. Quart poema (5:2/6:3);
6. Cinquè poema (6:4/8:4);
7. Primer apèndix (també anomenat "Desenllaç", 8:5/7) i
8. Apèndix final (8:8/14).

Contingut general

A primera vista, el Càntic dels Càntics s'estructura com un poema d'amor conjugal, aliè a tot pla organitzat i que defuig qualsevol categorització rigorosa.

Tracta de dos amants, Salomó i Sulamit, que han estat obligats a separar-se, que es busquen amb desesperació, declaren el seu amor en una forma poètica altament sofisticada, s'ajunten i es tornen a separar, sempre amb la profunda esperança de tornar a estar junts per sempre, basant-se en l'antiga premissa que "l'amor sempre triomfa".

Interpretacions del seu sentit

S'han proposat moltes interpretacions sobre el significat del Càntic dels Càntics, però tan sols dues són acceptades actualment per la teologia jueva i cristiana.

La primera afirma que es tracta d'una al·legoria: els jueus han considerat històricament que l'espòs i l'esposa representen Déu i el seu poble. L'amor entre la deïtat i els homes es tracta com l'amor conjugal, la mateixa metàfora matrimonial que utilitzà un segle abans el profeta Osees.

L'altra escola sosté que el Càntic dels Càntics s'ha de llegir en el seu sentit literal, és a dir, no és més que una col·lecció de cants eròtics que celebren l'amor humà protagonitzat per l'espòs i l'esposa (cosa que també mana la Bíblia).

Per altra banda, els estudiosos laics veuen en aquest llibre rituals ancestrals de la fecunditat de les deesses de l'amor.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càntic dels Càntics