Alain Resnais

Alain Resnais (Gwened, Morbihan, Bretanya, França, 3 de juny de 1922) és un cineasta francès.

Estil de direcció: fundador de la nouvelle vague francesa, ús innovador de la tècnica del flashback per a explorar la memòria i el temps, punts de vista i narratives ambigus.

Alain Resnais és un dels fundadors de la vouvelle vague francesa. Deu anys més gran que François Truffaut, ja s'havia guanyat un nom a finals dels anys quaranta amb llarg metratges documentals atípics, com Nit i boira (1955). Alguns els realitzà en col·laboració amb Chris Maker, un altre representant de la nouvelle vague, l'experimentació formal del qual, en gran mesura post-moderna, tingué una gran influència en Resnais.

La pel·lícula clau de la seva carrera fou Hiroshima mon amour (1959). La seva profunda reflexió envers el temps, la memòria, la cultura i la història son força diferents dels elements culturals i autobiogràfics de les primeres obres de Jean-Luc Godard i Truffaut. Va mantenir llur interès per aquests temes durant tota la seva carrera, com s'aprecia amb obres menys conegudes com Providence (1977), que segueix l'interecció entre la memòria i la imaginació en la ment d'un novel·lista moribund.

La inquietud intel·lectual de Resnais també es reflexa en el seu gran interès per l'escriptura experimental, sobretot el noveau roman que feia furor a París en l'apogeu de la seva carrera. Jean Caroyl, Jorge Semprún i, sobretot, Marguerite Duras, que va escriure Hiroshima mon amour, exerciren una gran influència en ell.

La col·laboració de Resnais amb Alain Robbe-Grillet a L'any passat a Marienbad (1961) produí un dels films del cinema d'art i assaig internacional més difícils. La seva fascinació per l'experimentació formal i l'estructura impenetrable ha perdurat fins l'ocàs de la seva carrera.

Smoking/No Smoking (1993) és una sèrie de dos films que es poden veure en qualsevol ordre, ja que la història té dotze possibles conclusions, malgrat que un final obvi i universal, i tots es desenvolupen en un cementiri.

La frase:

«

L'any passat a Marienbad es, en poques paraules, una experiència plena de bellesa i atmòsfera.

»

The New York Times

Resnais va estar casat amb Florence Malraux (l'única filla de l'últim estadista francès André Malraux). La seva companya actual és la actriu francesa Sabine Azéma, amb qui es casà a Scarborough, North Yorkshire.

Filmografia

• L'aventure de Guy (1936)
• Schéma d'une identification (1946)
• Ouvert pour cause d'inventaire (1946)
• Visite à Oscar Dominguez (1947)
• Visite à Lucien Coutaud (1947)
• Visite à Hans Hartnung (1947)
• Visite à Félix Labisse (1947)
• Visite à César Doméla (1947)
• Van Gogh (1947)
• Portrait d'Henri Goetz (1947)
• Le lait Nestlé (1947)
• Journée naturelle (1947)
• La bague (1947)
• L'alcool tue (1947)
• Van Gogh (1948)
• Malfray (1948)
• Les jardins de Paris (1948)
• Châteaux de France (1948)
• Guernica (1950/I)
• Gauguin (1950)
• Pictura (1952)
• Les statues meurent aussi (1953)
• Nuit et brouillard (1955)
• Toute la mémoire du monde (1956)
• Le mystère de l'atelier quinze (1957)
• Le chant du Styrène (1958)
• Hiroshima mon amour (1959)
• L'année dernière à Marienbad (1961)
• Muriel (Català) Muriel ou Le temps d'un retour (1963)
• La guerra s'ha acabat (català) La Guerre est finie (1966)
• Loin du Vietnam (1967)
• Je t'aime, je t'aime (1968)
• Cinétracts (1968)
• L'an 01 (1973) (New York scenes)
• Stavisky (1974)
• Providence (català) (1977)
• Mon oncle d'Amérique (1980)
• La vie est un roman (1983)
• L'amour à mort (1984)
• Mélo (1986)
• I Want to Go Home (1989)
• Contre l'oubli (1991)
• Gershwin (1992)
• Smoking/No Smoking (1993)
• On connaît la chanson (1997)
• Pas sur la bouche (2003)
• Cœurs (2006)
• Les herbes folles (2009)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alain Resnais

• 501 Directores de Cine, pag. 258 de Steven Jay Schneider. Editorial Grijalbo