Museu de Tolosa

Museu de Tolosa

(fr) Muséum de Toulouse
Dades
Tipus	museu d'història natural
Història
Creació	1796
Fundador	Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse
Activitat
Superfície	exposició: 6.000 m²
Visitants anuals	243.432 (2013)
Altres
Número de telèfon	+33-5-67-73-84-00
Premis (2023)  label Culture Libre (en)  certificació Tourisme et Handicap  Museu de França
Lloc web	www.museum.toulouse.fr

El Museu de Tolosa, oficialment i en francès Muséum de Toulouse, és el Museu d'Història Natural ubicat al districte de Busca-Montplaisir de la ciutat de Tolosa . Amb una superfície de prop de 6000 m², que alberga una col·lecció de més de dos milions i mig de de peces.

Història

Va ser creat el 1796 pel naturalista Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse, a les antigues instal·lacions del convent dels Carmelites Descalços. Es va obrir al públic el 1865 sota la direcció d'Édouard Filhol

Va ser el primer museu del món en obrir una galeria de galeria prehistòrica, amb la col·laboració d'Emile Cartailhac, Jean-Baptiste Noulet i Eugene Trutat. És el segon museu de la seva categoria més gran de França, després del Museu d'Història Natural de París.

Entrada al museu, reconstrucció d'un elefant i d'un Quetzalcoatlus.

El Jardí botànic Henri Gaussen - L' espiral etnobotànica.

A causa del descobriment de febleses a l'edifici del museu, les instal·lacions es van tancar al públic el 1997. El 1999 es va presentar un nou disseny. L'espai va romandre en construcció durant diversos anys i va ser reorganitzat entorn de diversos llocs al voltant de Tolosa. Després de deu anys de tancament, el museu va reobrir les seves portes el desembre de 2007 per a grups escolars i fou el dissabte, 26 de gener de 2008 quan va inaugruar oficialment per a tots els ciutadans. Amb aquesta rehabilitació es da doblar l'àrea construïda. Actualment l'àrea dedicada a exposicions és de 3000 m² dividits en tres plantes. El jardí botànic de la Universitat Paul-Sabatier, amb una superfície de 5.500m², també forma part de la reorganització de l'espai.

El nou museu es recolza en una escenografia contemporània, dissenyat i construït per l'arquitecte i escenògraf Xavier Leroux-Cauche. El projecte va ser desenvolupat per l'arquitecte Jean-Paul Viguier i unifica en un de sol moviment els tres components de l'edifici: la part històrica, jardí botànic i la part moderna.

S'ha tractar d'una reinvenció total del museu, tant del seu projecte intel·lectual com la seva arquitectura física. Centrat en el visitant, el museu és el vincle entre el coneixement científic i la ciutadania. Ofereix una ruta de la consciència sobre els principals problemes del nostre temps.

Organització museu

L'antic Museu d'Història Natural es va convertir en el Museu de Toulouse. El nou nom fa referència a totes les ofertes d'exposicions i esdeveniments desplegats en les tres zones de servei.:

• L'espai històric, anomenat el Museu d'Història Natural, situat al cor del Jardí de Plantes de Toulouse, que consisteix en:
  • El Jardí Botànic Henri-Gaussen
  • Edificis restaurats del museu.

La Gran Plaça (accés lliure)

Espais expositius: Terra Activa, Ordenar per saber, Ordre de la Naturalesa, Ruptures i continuum, Grans funcions, taula d'interpretació

Camps lliures: espai per a debats i reunions

Mediateca juvenil Per què no? (3-14 anys) i la biblioteca Emile Cartailhac

• El lloc de la Maourine a Borderouge, els jardins del Museu, amb

La casa d'ombra (accés obert), amb el restaurant a la Noria

La plaça de lotus

El vegetals del Món

Lost Trail

El llit de canya i un estany Maourine

• Ramier

Col·leccions

Aquesta secció proporciona exemples que il.lustren el contingut de cadascuna de les diverses col·leccions del Museu de Toulouse.

Botànica

• 
  Entada phaseoloides
• 
  Coco de mar
• 
  Luffa aegyptiaca
• 
  Cassia fistula

Entomologia

Coleòpters

• 
  Cerapterus pilipennis
• 
  Chrysochroa rajah thailandica - Chiang Mai, Thailande
• 
  Hiperantha testacea
  Bupestre de Colòmbia
• 
  Metaxymorpha gloriosa Bupestre de Nord-Queensland, Austràlia

Lepidòpters

• 
  Historis odius - Colòmbia
• 
  Charaxes varanes vologeses - Malawi
• 
  Morpho didius - Perú
• 
  Prepona licomedes - Brasil

Ortòpters

• 
  Oedipoda caerulescens - Etang de la Maourine Toulouse
• 
  Titanacris Albipes- Guyane

Minerals

• 
  Celestina - Turkménistan
• 
  Fluorita - França
• 
  Nepuita - Nova Caledònia
• 
  Scheelita - Xina
• 
  Esfalerita - Romania

Ornitologia

• 
  Bubo scandiacus, la peça naturalitzada més antiga (1807)
• 
  Mino dumontii
• 
  Semnornis ramphastinus

• La col·lecció d'ous de Jacques Perrin de Brichambaut (1920-2007) va ser adquirida el 2010 pel museu, provinent de col·leccions privades, complementades per ornitòlegs reconeguts com Guichard, Henri Heim de Balsac i René de Naurois. Inclou totes les espècies paleàrtiques (Europa, Nord d'Àfrica i Àsia), al voltant de 1000 espècies i prop de 15.000 ous, com a tal, forma part de les col·leccions d'ous Paleàrtics més completa i millor documentada d'Europa.

• 
  Àguila audaç
• 
  Martinet blanc
• 
  Pintada
• 
  Macronectes giganteus

Osteologia

• 
  Talp
• 
  Indri llanós oriental
• 
  Aluata vermell
• 
  Papió comú

Paleontologia

Els exemplars de la col·lecció de paleontologia es compten per desenes de milers. Es poden trobar fòssils de l'Arcaic a l'actualitat. La seva grandària varia des d'uns pocs mil·límetres a diversos metres. La col·lecció també inclou una sèrie de models, alguns dels quals poden ser de fins a deu metres de llarg.

Invertebrats

• 
  Una de les formes de vida comú més antigues
• 
  Pseudoasaphus

Vertebrats

• 
  Coelodonta antiquitatis
• 
  Crani de Coelodonta antiquitatis
• 
  Mitja mandíbula d'Ursus spelaeus

Prehistòria

• 
  Sépulture de Téviec - Mesiolític (-6740 ; -5680)
• 
  Destrals polides en diorita, neolític – Reims França- Col·lecció d'Alexis Damour
• 
  Destral neolítica – Plagne Alta-Garona
• 
  perles de bronze - Holocè

Conservació i manteniment de col·leccions

Una preparació al laboratori.

• El museu compta amb un nombre de personal tècnic, incloent un gran laboratori de preparació de la taxidèrmia, que també s'utilitza per a la neteja i el manteniment de parts de Paleontologia i mineralogia.
• Un elefant asiàtic del Museu d'Història Natural ha estat reformat per reobrir el museu. L'elefant, anomenat Punch, va ser donat l'11 de desembre de 1907 pel Circ Pinder. Va ser una atracció estrella de la creació. Que va ser naturalitzat per Philippe Lacomme, qui va inventar un procés de naturalització que és encara avui una referència. Consisteix en una estructura, coberta amb suro, que dibuixa el contorn dels elefants. Tot és desmuntable en 12 peces. A continuació, la pell de l'animal es col·loca en un bastidor. L'elefant és de nou al vestíbul de l'entrada.

Directors i conservadors

• Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse (1744-1818), qui és l'origen de les primeres col·leccions (herbaris, minerals i fòssils) del Museu
• Édouard Filhol (1814-1883), primer director del Museu el 1865 i alcalde de Tolosa des de 1867 fins a 1870.
• Jean-Baptiste Noulet (1802-1890), director del Museu, prehistoriador.
• Eugène Trutat (1840-1910), primer director (1865-1890), director del Museu (1890-1901), naturalista i fotògraf.
• Francis Duranthon (1961 -), conservador en cap i director del Museu des del 1 de gener de 2011.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de Tolosa

• Web oficial del museu