Iraq ajamita: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot posa {{cal coor}}
m Bot: Traient 5 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q304840
Línia 11: Línia 11:
[[Categoria:Regions històriques de l'Iran]]
[[Categoria:Regions històriques de l'Iran]]


[[ar:عراق العجم]]
[[en:Persian Iraq]]
[[fa:عراق عجم]]
[[fa:عراق عجم]]
[[lt:Persijos Irakas]]
[[nl:Perzisch Irak]]
[[pl:Irak Perski]]
[[tr:Irak-ı Acem]]
[[tr:Irak-ı Acem]]

Revisió del 08:50, 4 abr 2013

mapa del Jibal

Iraq ajamita (en àrab عراق العجم Iraq ajamí; en persa عراق عجم Iraq-i Ajam; literalment "Iraq dels perses") fou una regió de Pèrsia. Fou l'antiga Mèdia i es va dir Al-Jibal ("les muntanyes") després de la conquesta àrab; va agafar el nom d'Iraq ajamita a partir del segle XI, segons és diu perquè els seljúcides que governaven la zona eren sultans de l'Iraq. Les ciutats principals eren Hamadan, Qom, Isfahan, Kashan, Rayy, Qazwin i Zanjan (i eventualment Yedz o Yadz).

El territori anava de Hamadan al nord-oest a Isfahan al sud. Qazwin i Rayy al nord sovint foren considerades part de l'Iraq Adjemi, i més excepcionalment Yadz, al sud-est. Considerant aquestos territoris com inclosos limitava al nord amb Tabaristan o Mazanderan i Gilan; al nord-oest amb l'Azerbaidjan; a l'oest amb Kurdistan i Luristan; al sud-oest el Khuzistan; al sud el Fars; al sud-est el Kirman; i a l'est i nord-est el Khurasan. Les muntanyes corren de oest a est i de nord-oest a sud-est. El riu principals és el Kizil Uezen o Sefid Rud (que neix entre Hamadan i Tabriz al Besch Parmal o Peatchanguslit que vol dir Muntanya del Cinc Dits i corre al nord-est i a l'est fins a trobar el Hasht Rud, i després s'obre camí per les muntanyes Elburz fins a la mar Càspia on desaigua); altres rius corren cap a l'est al Gran Desert de Sal o de Pèrsia que forma la plana oriental que obre al Khurasan.

Sota els xas qajar va formar al segle XIX una de les 19 províncies del país, situada entre Hamadan i Isfahan i amb capital a Kashan. Al final del segle s'havien format 11 províncies (Ardelan, Azerbaidjan, Balutxistan, Farsistan, Gilan, Irak Adjemi, Khurasan, Kohistan, Kirman, Luristan, i Mazanderan) i la de l'Iraq Adjemí tenia una superfície de 358.000 km² i una població estimada d'un milio de persones, sent la capital provincial Isfahan. El 1950 en la reorganització administrativa de l'Iran es van formar deu províncies; la província de l'Iraq Adjemí fou bàsicament substituïda per la província de Isfahan, que va incloure Yadz i Chahar Mahall i Bakhtiari (que després van formar províncies separades), però no Hamadan que va passar a la província de Kirmanshah (fins que va formar província separada abans de 1980). Modernament les províncies de Zandjan o Zanjan, Qom, Qazwin, Teheran, Hamadan, Markazi, Isfahan i Yadz constitueixen el que fou el territori historic de l'Iraq Adjemí.