Geríon (mitologia)

Heracles contra Gerió. Cara A d'una àmfora àtica de figures negres, vers 640 a.C.

Gerió és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisaor i Calírroe. Vivia més enllà de les columnes d'Hèrcules a l'illa Eritia (actualment la Isla de León, San Fernando, Cadis). Era l'amo d'un gos de dos caps, germà del cèrber que es deia Ortro.

Va ser mort per l'Hèracles quan després d'una de les seves missions aquest li va robar el ramat de bous i vaques vermelles. Gerió el va perseguir a la recerca de la seva venjança però quan el sobrevolava el va matar disparant-li una fletxa enverinada amb la sang de l'hidra.

La mitologia catalana va adaptar el mite. Deia que Gerió, un gegant de tres caps, gairebé s'havia tornat rei d'Ibèria i que perseguia Pirene que n'era la reina per matar-la i abassegar-li el poder. Veient que no reeixiria pas a capturar-la, va cremar una gran estesa de terreny per matar-la. Hèrcules de lluny estant veuria la gran columna de fum i acorreria a veure què passava. Llavors hauria vist la Pirene agonitzant entremig del foc. La va voler salvar però ja era massa tard. Aleshores, ple d'ira com estava, va reptar en duel a Gerió i el vencé. En acabat va arreplegar totes les pedres que va trobar i va construir un gran mausoleu en memòria de Pirene que en honor d'ella recordarien com els Pirineus. Aquesta tradició la recull l'Atlàntida de Jacint Verdaguer. També Gerió passa pel fundador llegendari de la ciutat de Girona.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geríon

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 100.