Paul Karrer: diferència entre les revisions
m Robot afegint {{Commonscat|Paul Karrer}} a partir de sh:Paul Karrer |
|||
Línia 29: | Línia 29: | ||
L'any [[1937]] fou guardonat amb la meitat del [[Premi Nobel de Química]] ''per les seves investigacions sobre els carotenoides, flavines i la vitamina A i vitamina B2''. L'altre meitat del premi recaigué en el químic britànic [[Walter Norman Haworth]] per les seves investigacions sobre els [[carbohidrat]]s i la [[vitamina C]]. |
L'any [[1937]] fou guardonat amb la meitat del [[Premi Nobel de Química]] ''per les seves investigacions sobre els carotenoides, flavines i la vitamina A i vitamina B2''. L'altre meitat del premi recaigué en el químic britànic [[Walter Norman Haworth]] per les seves investigacions sobre els [[carbohidrat]]s i la [[vitamina C]]. |
||
==Enllaços externs== |
== Enllaços externs == |
||
{{Commonscat|Paul Karrer}} |
|||
* {{en}} [http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1937/index.html Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 1937] |
* {{en}} [http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1937/index.html Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 1937] |
||
Revisió del 05:32, 5 abr 2013
A la Viquipèdia en català no tenim aquesta plantilla. Aquest article hauria de dur la plantilla {{Infotaula persona}}. Si estau fent una traducció, el més senzill és usar aquesta darrera plantilla SENSE PARÀMETRES i ja agafarà les dades de Wikidata. Més informació a Ajuda:Infotaules. |
Premi Nobel de Química (1937) |
Paul Karrer ( Moscou, Rússia 1889 - Zuric, Suïssa 1971 ) fou un químic i professor universitari suís guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1937.
Biografia
Va néixer el 21 d'abril de 1889 a la ciutat de Moscou, fill dels ciutadans suïssos Paul Karrer i Julie Lerch. La seva família va retornar a Suïssa el 1892, i Karrer va assisitir a les escoles de Wildegg, Lenzburg i Aarau. Va estudiar química a la Universitat de Zuric, sota la supervisió d'Alfred Werner, i després d'obtenir el doctorat l'any 1911, va passar uns anys com a assistent a l'Institut Químic. Posteriorment va obtenir un lloc en l'Institut Quimicoterpèutic George Speyer de Frankfurt del Main, on va ser ajudant del Premi Nobel Paul Ehrlich. L'any 1918 va tornar a Züric com a professor auxiliar de química orgànica i el 1919 fou nomenat professor de química d'aquesta universitat i, posteriorment, director del seu Institut de Química.
Karrer va morir a la seva residència de Zuric el 18 de juny de 1971.
Recerca científica
Les seves investigacions més notables van estar relacionades amb els carotenoides i les flavines, descobrint que alguns d'ells, com el carotè i la riboflavina, actuen com a provitamines A i B2, respectivament. L'any 1938 va aconseguir sintetitzar el compost denominat alfatocoferol, que corregeix l'esterilitat carencial de manera anàloga a la vitamina E.
L'any 1937 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Química per les seves investigacions sobre els carotenoides, flavines i la vitamina A i vitamina B2. L'altre meitat del premi recaigué en el químic britànic Walter Norman Haworth per les seves investigacions sobre els carbohidrats i la vitamina C.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Karrer |