Dispersió (física): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{2L}} +{{2L|data=febrer de 2013}})
m Bot: Traient 29 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:Q210028
Línia 21: Línia 21:
{{ORDENA:Dispersio Fisica}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Dispersio Fisica}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Mecànica d'ones]]
[[Categoria:Mecànica d'ones]]

[[ar:تبعثر]]
[[cs:Rozptyl (fyzika)]]
[[da:Lysspredning]]
[[de:Streuung (Physik)]]
[[el:Διάχυση φωτός]]
[[en:Scattering]]
[[es:Dispersión (física)]]
[[et:Hajumine]]
[[fa:پراکندگی]]
[[fi:Sironta]]
[[fr:Diffusion des ondes]]
[[he:פיזור]]
[[hu:Szórás (fizika)]]
[[it:Diffusione ottica]]
[[ja:散乱]]
[[ko:산란]]
[[ml:വിസരണം]]
[[ms:Serakan]]
[[nl:Verstrooiing]]
[[nn:Spreiing]]
[[no:Spredning]]
[[pl:Rozpraszanie światła]]
[[pt:Dispersão (física)]]
[[ru:Рассеивание частиц]]
[[sl:Sipanje (fizika)]]
[[sv:Spridning (fysik)]]
[[uk:Розсіювання частинок і хвиль]]
[[vi:Tán xạ]]
[[zh:散射]]

Revisió del 05:13, 6 abr 2013

Dispersió de la llum en dos prismes de diferent material.

En física la dispersió és aquell fenomen de separació de les ones de diferent freqüència en travessar un material. Tots els mitjans materials són més o menys dispersius, i la dispersió afecta totes les ones, per exemple, les ones sonores que es desplacen a través de l'atmosfera terrestre, les ones de ràdio que travessen l'espai interestel·lar o la llum que travessa l'aigua, el vidre o l'aire. Es parla de dispersió, en termes generals, com l'estat d'un sòlid o d'un gas quan contenen un altre cos uniformement repartit en la seva massa (equivalent a la noció de dissolució, pel que fa als líquids).

Òptica

Quan un feix de llum blanca procedent del sol travessa un prisma de vidre, les diferents radiacions monocromàtiques són tant més desviades per la refracció com menor és la seva longitud d'ona. D'aquesta manera, els raigs vermells són menys desviats que els violacis i el feix primitiu de llum blanc, així eixamplat pel prisma, es converteix en un espectre electromagnètic en el qual les radiacions acolorides estan exposades sense solució de continuïtat, en l'ordre de la seva longitud d'ona, que és el dels set colors ja proposats per Isaac Newton: violat, indi, blau, verd, groc , ataronjat i vermell (Així com, en ambdós extrems de l'espectre, el ultraviolat i el infraroig, que no són directament visibles pel ull humà, però que impressionen les plaques fotogràfiques.

Meteorologia

Des del punt de vista químic, l'aire és una dispersió gasosa d'oxigen a nitrogen. Així mateix, la boira és una dispersió de l'aigua a l'aire. L'arc de Sant Martí, l'halo i els miratges són fotometeors, causats per la dispersió de la llum per les gotes d'aigua o els finíssims cristalls de gel que contingui l'atmosfera terrestre en aquella zona on es produeixin aquests fenòmens.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: dispersió