Psicometria: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{2L}} +{{2L|data=febrer de 2013}})
m Bot: Traient 26 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:Q506132
Línia 44: Línia 44:


[[Categoria: Psicofísica]]
[[Categoria: Psicofísica]]

[[bg:Психометрия]]
[[cs:Psychometrika]]
[[da:Psykometri (psykologi)]]
[[de:Psychometrie]]
[[en:Psychometrics]]
[[es:Psicometría]]
[[fa:روان‌سنجی]]
[[fi:Psykometriikka]]
[[fr:Psychométrie]]
[[he:בחינה פסיכומטרית]]
[[hi:मनोमिति]]
[[hr:Psihometrija]]
[[hu:Pszichometria]]
[[id:Psikometrik]]
[[it:Psicometria]]
[[jv:Psikomètrika]]
[[ms:Psikometrik]]
[[nl:Psychometrie (psychologie)]]
[[pl:Psychometria]]
[[pt:Psicometria (psicologia)]]
[[ru:Психометрия]]
[[sk:Psychometria]]
[[sl:Psihometrija]]
[[sr:Психометрија]]
[[sv:Psykometri]]
[[zh:心理统计学]]

Revisió del 22:10, 6 abr 2013

Per a altres significats, vegeu «Psicometria (endevinació)».

La psicometria és la disciplina que s'encarrega del mesurament en psicologia. Mesurar és assignar un valor numèric a les característiques de les persones, és usada aquesta funció doncs és més fàcil treballar i comparar els atributs intra i interpersonals amb nombres i/o dades objectives. Així, no s'usa per mesurar persones en si mateixes, sinó els seus diferents aspectes psicològics, com ara coneixement, habilitat sobre capacitats i personalitat.

Validesa i confiabilitat dels mesuraments de variables psicològiques

La psicometria, engloba la teoria i la construcció de proves, test i altres procediments de mesurament vàlids i fiables (o de confiança). Inclou, per tant, l'elaboració i aplicació de procediments estadístics que permetin determinar si una prova o (test) és vàlid o no per a la mesura d'una variable o conducta psicològica prèviament definida.

No obstant això, la mesura d'aquests aspectes no directament observables és difícil, i gran part de la investigació i tècniques acumulades en aquesta disciplina estan dissenyades per definir de manera fiable abans de quantificar.

Els primers treballs de psicometria es van desenvolupar per mesurar la intel·ligència. Posteriorment, la teoria psicomètrica s'ha aplicat a la mesura d'altres aspectes com els trets de personalitat, actituds i creences, rendiment acadèmic, i en camps relacionats amb la salut i la qualitat de vida.

Enfocaments teòrics

Els continguts de la psicometria s'articulen, fonamentalment, en dos grans blocs: teoria dels tests, que fa referència a la construcció, validació i aplicació dels tests, i escalament, que inclou els mètodes per l'elaboració d'escales psicofísiques i psicològiques.

Al seu torn, la teoria dels test es divideix en dues branques: la teoria clàssica dels tests i la més recent teoria de resposta al document.

Els conceptes clau de la teoria clàssica dels tests són: «confiabilitat» (o «fiabilitat») i validesa. Un test és «vàlid» si mesura realment l'atribut que pretén mesurar, mentre que és «fiable» si ho mesura sempre de la mateixa manera, és a dir, si l'aplicació de l'instrument dóna mesures estables i consistents.

Ambdues propietats, validesa i fiabilitat, admeten un tractament matemàtic.

La consistència interna pot calcular per correlació entre diferents tests. Els mètodes més coneguts es denominen: mètode de les formes paral·leles, mètode del test-retest i mètode de les dues meitats.

La validesa pot calcular correlacionant els mesuraments amb les d'una mesura patró acceptada com a vàlida. Es distingeixen els següents aspectes: validesa de contingut, validesa predictiva i validesa de constructe.

La fiabilitat (o fiabilitat) té també relació amb la precisió de l'instrument que s'utilitza per mesurar. Per exemple, si es compara un termòmetre amb la mà d'una mare per determinar si un nen té febre, es pot afirmar que el termòmetre és més fiable, ja que és més precís.

Vegeu també

Enllaços externs

Nota