Poder legislatiu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 20:49, 15 abr 2013

[[Fitxer:Unibicameral Map.png|thumb|350px|{{llegenda|#38b4d8|Estats amb [[Bicameralitat| democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial). El poder legislatiu sovint recau sobre una assemblea de representants anomenada cos legislatiu. El terme legislatura és refereix al període de vigència d'un cos legislatiu.

Un cos legislatiu és un tipus d'assemblea deliberativa amb el poder de crear i aprovar lleis. Els cossos legislatius poden tenir diferents noms; els més comuns són parlament i congrés depenent de les seves funcions i de la forma de govern de l'Estat. En els sistemes parlamentaris el cos legislatiu és la branca suprema i la que anomena al representant del poder executiu. En els sistemes presidencialistes el cos legislatiu és una branca del govern amb igual poder però independent de l'executiu. A més de tenir la capacitat per a crear i aplicar les lleis, els cossos legislatius tenen l'autoritat per a incrementar els impostos, aprovar el pressupost de la nació així com altres propostes monetàries. Els cossos legislatius han d'aprovar una declaració de guerra o ratificar un tractat comercial entre estats independents.

El cos legislatiu d'un estat pot estar conformat per una o més cambres o càmeres, assemblees que debaten i voten les lleis. La majoria dels cossos legislatius són unicamerals o bicamerals (constituïts per una cambra baixa i una cambra alta). En la majoria dels sistemes parlamentaris la cambra baixa és la més poderosa mentre que la cambra alta es només una assemblea de consell o revisió. No obstant això, en els sistemes presidencialistes, els poders de les dues cambres són similars o iguals. En les federacions la cambra alta sovint representa els estats, províncies, països o repúbliques que la constitueixen, mentre que la cambra baixa representa als ciutadans en circumscripcions de la mateixa grandària poblacional.

Llista dels títols dels cossos legislatius

Parlament (a la majoria de les repúbliques o monarquies parlamentàries)
Congrés, Congrés General, Congrés Nacional o Congrés de la Unió (a la majoria de les repúbliques presidencialistes)
Dieta
Assemblea
Assemblea Nacional (França i Quebec)
Althing (Islàndia)
Assemblea de la República (Portugal)
Bundesrat i Bundestag, que podem traduir com a consell federal i dieta federal, respectivament (Alemanya)
Corts Generals (Espanya)
Eduskunta o Riksdag (Finlàndia i Suècia)
Assemblea Federal (Rússia i Suïssa)
Folketing (Dinamarca)
Knesset (Israel)
Yuan Legislatiu (Taiwan)
Majles Al-Ummah (Kuwait)
Oireachtas (Irlanda)
Riigikogu (Estònia)
Sajya Sabha/Lok Sabha (Índia)
Sabor (Croàcia)
Saeima (Letònia)
Seimas (Lituània)
Sejm (Polònia)
Skupština (Sèrbia)
Estates-General o Staten Generaal (Països Baixos)
Storting (Noruega)
Tynwald (Illa de Man)
Verkhovna Rada (Ucraïna)

Vegeu també

Revisió del 03:23, 25 març 2013 modifica Xbosch (discussió \| contribucions) Autopatrullats 17.631 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 20:49, 15 abr 2013 modifica desfés 188.77.155.189 (discussió) Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1:		Línia 1:
	[[Fitxer:Unibicameral Map.png\|thumb\|350px\|{{llegenda\|#38b4d8\|Estats amb [[Bicameralitat\|parlaments bicamerals]]}}{{llegenda\|#f09c30\|Estats amb [[parlament unicameral\|parlaments unicamerals]]}}{{llegenda\|#a0989f\|Estats sense parlament}}]]El '''poder legislatiu''' és un dels tres poders en què està dividit un [[Estat]] modern que viu en [[democràcia]] (juntament amb el [[poder executiu]] i el [[poder judicial]]). El poder legislatiu sovint recau sobre una assemblea de representants anomenada '''cos legislatiu'''. El terme '''legislatura''' és refereix al període de vigència d'un cos legislatiu.		[[Fitxer:Unibicameral Map.png\|thumb\|350px\|{{llegenda\|#38b4d8\|Estats amb [[Bicameralitat\| [[democràcia]] (juntament amb el [[poder executiu]] i el [[poder judicial]]). El poder legislatiu sovint recau sobre una assemblea de representants anomenada '''cos legislatiu'''. El terme '''legislatura''' és refereix al període de vigència d'un cos legislatiu.

	Un cos legislatiu és un tipus d'assemblea deliberativa amb el poder de crear i aprovar lleis. Els cossos legislatius poden tenir diferents noms; els més comuns són ''parlament'' i ''congrés'' depenent de les seves funcions i de la [[forma de govern]] de l'Estat. En els [[sistema parlamentari\|sistemes parlamentaris]] el cos legislatiu és la branca suprema i la que anomena al representant del [[poder executiu]]. En els [[sistema presidencialista\|sistemes presidencialistes]] el cos legislatiu és una branca del [[separació de poders\|govern]] amb igual poder però independent de l'executiu. A més de tenir la capacitat per a crear i aplicar les lleis, els cossos legislatius tenen l'autoritat per a incrementar els impostos, aprovar el pressupost de la nació així com altres propostes monetàries. Els cossos legislatius han d'aprovar una declaració de guerra o ratificar un tractat comercial entre estats independents.		Un cos legislatiu és un tipus d'assemblea deliberativa amb el poder de crear i aprovar lleis. Els cossos legislatius poden tenir diferents noms; els més comuns són ''parlament'' i ''congrés'' depenent de les seves funcions i de la [[forma de govern]] de l'Estat. En els [[sistema parlamentari\|sistemes parlamentaris]] el cos legislatiu és la branca suprema i la que anomena al representant del [[poder executiu]]. En els [[sistema presidencialista\|sistemes presidencialistes]] el cos legislatiu és una branca del [[separació de poders\|govern]] amb igual poder però independent de l'executiu. A més de tenir la capacitat per a crear i aplicar les lleis, els cossos legislatius tenen l'autoritat per a incrementar els impostos, aprovar el pressupost de la nació així com altres propostes monetàries. Els cossos legislatius han d'aprovar una declaració de guerra o ratificar un tractat comercial entre estats independents.