Segregació: diferència entre les revisions
categoria |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{millorar}} |
|||
Es denomina '''segregacionisme''' al moviment [[cultural]], [[social]] i [[política|polític]] en el que es practica la separació entre poblacions humanes pertanyents a un mateix país o regió en base principalment a plantejaments de tipus [[raça|racial]], [[sexe|sexual]], [[religió|religiós]] o [[ideologia|ideològic]] |
Es denomina '''segregacionisme''' al moviment [[cultural]], [[social]] i [[política|polític]] en el que es practica la separació entre poblacions humanes pertanyents a un mateix país o regió en base principalment a plantejaments de tipus [[raça|racial]], [[sexe|sexual]], [[religió|religiós]] o [[ideologia|ideològic]] |
||
El segregacionisme es manifesta tant en l'accés als recursos bàsics ([[propietat privada]], [[treball]], [[sanitat]], [[educació]], representació i [[sufragi]] polític...) així com en altres facetes com la separació de barris residencials en les ciutats amb la consegüent conformació d'illes urbanes o |
El segregacionisme es manifesta tant en l'accés als recursos bàsics ([[propietat privada]], [[treball]], [[sanitat]], [[educació]], representació i [[sufragi]] polític...) així com en altres facetes com la separació de barris residencials en les ciutats amb la consegüent conformació d'illes urbanes o [[gueto]]s. |
||
El primer dels casos es denomina comunament en política com [[apartheid]], i es fonamenta en el complet aïllacionisme d'un grup racial en particular per part d'un grup social predominant o majoritari. |
El primer dels casos es denomina comunament en política com [[apartheid]], i es fonamenta en el complet aïllacionisme d'un grup racial en particular per part d'un grup social predominant o majoritari. |
||
En el segregacionisme de caràcter ètnic la discriminació es produïx respecte a població pertanyent a un mateix grup racial però que presenta algunes particularitats socials i culturals diferenciadores respecte a la població dominant. L'exemple arquetípic d' |
En el segregacionisme de caràcter ètnic la discriminació es produïx respecte a població pertanyent a un mateix grup racial però que presenta algunes particularitats socials i culturals diferenciadores respecte a la població dominant. L'exemple arquetípic d'aquest cas ho constituïx el sistema de [[casta]] hindú. |
||
Els segregacionismes sexuals i religiosos són potser els més representatius en la història i la diversitat humana, a causa del fet significatiu que ambdós factors -la religió i les relacions sexe/[[gènere]]- constituïxen dos dels principals universals culturals relatius al conjunt de la [[espècie]]. |
Els segregacionismes sexuals i religiosos són potser els més representatius en la història i la diversitat humana, a causa del fet significatiu que ambdós factors -la religió i les relacions sexe/[[gènere]]- constituïxen dos dels principals universals culturals relatius al conjunt de la [[espècie]]. |
||
Línia 16: | Línia 15: | ||
Per a la [[Organització de les Nacions Unides]] (ONU), aquest terme es refereix als actes inhumans comesos per a instituir o mantenir la dominació d'un grup racial sobre qualsevol altre, a fi d'oprimir-lo sistemàticament, com ara: |
Per a la [[Organització de les Nacions Unides]] (ONU), aquest terme es refereix als actes inhumans comesos per a instituir o mantenir la dominació d'un grup racial sobre qualsevol altre, a fi d'oprimir-lo sistemàticament, com ara: |
||
a) Negar a un o més membres d'un o més grups racials el dret a la vida i a la llibertat de la persona (assassinar els seus membres; atemptar contra la seua integritat física o mental, o contra la seua llibertat; sotmetre'ls a tortures o a penes i tractes cruels, inhumans o degradants; |
a) Negar a un o més membres d'un o més grups racials el dret a la vida i a la llibertat de la persona (assassinar els seus membres; atemptar contra la seua integritat física o mental, o contra la seua llibertat; sotmetre'ls a tortures o a penes i tractes cruels, inhumans o degradants; detenir arbitràriament i empresonar il·legalment els seus membres; |
||
b) Imposar deliberadament a un o més grups racials condicions de vida destinades a ocasionar la seua destrucció física total o parcial; |
b) Imposar deliberadament a un o més grups racials condicions de vida destinades a ocasionar la seua destrucció física total o parcial; |
||
Línia 34: | Línia 33: | ||
b) Afavorisquen o fomenten directament la perpetració del crim d'apartheid. |
b) Afavorisquen o fomenten directament la perpetració del crim d'apartheid. |
||
Si es |
Si es comet durant un conflicte armat internacional, la segregació és un [[crim de guerra]]. |
||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
Revisió del 13:53, 20 juny 2007
Es denomina segregacionisme al moviment cultural, social i polític en el que es practica la separació entre poblacions humanes pertanyents a un mateix país o regió en base principalment a plantejaments de tipus racial, sexual, religiós o ideològic
El segregacionisme es manifesta tant en l'accés als recursos bàsics (propietat privada, treball, sanitat, educació, representació i sufragi polític...) així com en altres facetes com la separació de barris residencials en les ciutats amb la consegüent conformació d'illes urbanes o guetos.
El primer dels casos es denomina comunament en política com apartheid, i es fonamenta en el complet aïllacionisme d'un grup racial en particular per part d'un grup social predominant o majoritari.
En el segregacionisme de caràcter ètnic la discriminació es produïx respecte a població pertanyent a un mateix grup racial però que presenta algunes particularitats socials i culturals diferenciadores respecte a la població dominant. L'exemple arquetípic d'aquest cas ho constituïx el sistema de casta hindú.
Els segregacionismes sexuals i religiosos són potser els més representatius en la història i la diversitat humana, a causa del fet significatiu que ambdós factors -la religió i les relacions sexe/gènere- constituïxen dos dels principals universals culturals relatius al conjunt de la espècie.
El segregacionisme ideològic és el de més recent aparició, vinculant-se al desenvolupament de doctrines eminentment polítiques per a la gestió local, regional i estatal en contraposició amb el tradicional règim únic propi de les societats arcaiques en el qual s'entremesclen atribucions polítiques i religioses en un mateix grup dominant.
Organització de les Nacions Unides
Per a la Organització de les Nacions Unides (ONU), aquest terme es refereix als actes inhumans comesos per a instituir o mantenir la dominació d'un grup racial sobre qualsevol altre, a fi d'oprimir-lo sistemàticament, com ara:
a) Negar a un o més membres d'un o més grups racials el dret a la vida i a la llibertat de la persona (assassinar els seus membres; atemptar contra la seua integritat física o mental, o contra la seua llibertat; sotmetre'ls a tortures o a penes i tractes cruels, inhumans o degradants; detenir arbitràriament i empresonar il·legalment els seus membres;
b) Imposar deliberadament a un o més grups racials condicions de vida destinades a ocasionar la seua destrucció física total o parcial;
c) Prendre mesures destinades a impedir a un o a més grups racials la seua participació en la vida política, social, econòmica i cultural del país i crear deliberadament condicions que impedisquen el ple desenvolupament d'eixos grups (denegant als seus membres les llibertats fonamentals del ser humà, entre elles el dret al treball, el dret a formar sindicats reconeguts, el dret a l'educació, el dret a eixir del seu país i a tornar al mateix, el dret a una nacionalitat, el dret a la llibertat de circulació i de residència, el dret a la llibertat d'opinió i d'expressió i el dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques);
d) Prendre mesures destinades a dividir a la població segons criteris racials, creant reserves i guetos separats per als membres d'un o més grups racials; prohibint els matrimonis mixtos entre membres de diferents grups racials i expropiant els béns arrels pertanyents a un o més grups racials o a membres d'eixos grups;
e) Explotar el treball dels membres d'un o més grups racials, en particular sotmetent-los a treball forçat;
f) Perseguir a organitzacions o a persones que s'oposen a l'apartheid, privant-les de les llibertats i drets fonamentals.
Siguen quals anaren la seua residència o el seu mòbil, es considera penalment responsables en el pla internacional a les persones, els membres d'organitzacions, institucions i d'Estats que:
a) Cometen els actes mencionats dalt, participen en estos actes, els inspiren directament o conspiren per a la seua perpetració;
b) Afavorisquen o fomenten directament la perpetració del crim d'apartheid.
Si es comet durant un conflicte armat internacional, la segregació és un crim de guerra.