Telemàtica

La Telemàtica és una disciplina científica i tecnològica que sorgeix de l'evolució de la telecomunicació i de la informàtica. El terme Telemàtica va aparèixer a França (télématique) el 1976, arran d’un informe encarregat pel president francès i elaborat per Simon Nora i Alain Minc (conegut com a informe Nora-Minc i distribuït sota el títol: "Informatització de la Societat").

Encara que usualment s'empra la concepció simplista de la Telemàtica com la mera aplicació de les tècniques de la telecomunicació i de la informàtica sobre la transmissió a llarga distància d'informació computeritzada, la Telemàtica inclou en realitat un camp més ampli i engloba l'estudi, disseny, gestió i aplicació de les xarxes i serveis de comunicacions, per al transport, emmagatzemament i processat de qualsevol tipus d'informació (dades, veu, vídeo, etc.), incloent així, els següents plans:

• El pla d'usuari, on es distribueix i processa la informació entre les aplicacions d'usuaris finals
• El pla de senyalització i control, on es distribueix i processa la informació de control del propi sistema, i la seva interacció amb els usuaris.
• El pla de gestió, on es distribueix i processa la informació d'operació i gestió del sistema i els serveis.

Cadascun d’aquests plans s'estructura en subsistemes denominats entitats de protocol, que al seu torn s'ubiquen segons la seva funcionalitat en diversos nivells. Aquests nivells són agrupacions de funcionalitat, i segons el model d'Interconnexió de Sistemes Oberts (OSI) de l’Organització Internacional per a l'Estandardització (ISO) es componen de: nivell físic, nivell d'enllaç, nivell de xarxa, nivell de transport, nivell de sessió, nivell de presentació i nivell d'aplicació.

Enllaços externs

• Departament d'Enginyeria Telemàtica de la UPC
• Escola Politècnica Superior de Castelldefelts de la UPC, imparteix entre d'altres estudis Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, especialitat en Telemàtica.
• Nicolas Blin, De l’informatisation de la société à la nouvelle économie (francès)