Ignasi I: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Patriarch Ignatius of Constantinople}} a partir de pt:Inácio I de Constantinopla
Cap resum de modificació
Línia 18: Línia 18:
|orde=
|orde=
|data de canonització=Antiga
|data de canonització=Antiga
|lloc de canonització=
|canonitzat per=
|patronatge=
|patronatge=
}}
}}
'''Ignasi de Constantinoble''' (''Ignatius'', {{polytonic|Ἰγνάτιος}}) (segle IX, vers [[801]]- [[877]]) fou un eclesiàstic grec, competidor amb [[Foci]] pel patriarcat de [[Constantinoble]]. És venerat com a [[sant]] per les esglésies catòlica i ortodoxa.
'''Ignasi de Constantinoble''' (''Ignatius'', {{polytonic|Ἰγνάτιος}}) (segle IX, vers [[801]]- [[877]]) fou un eclesiàstic grec, competidor amb [[Foci]] pel [[patriarcat de Constantinoble]]. És venerat com a [[sant]] per les esglésies catòlica i ortodoxa.


== Biografia ==
== Biografia ==
El seu nom original fou Nicetes ({{polytonic|Νικήτας}}) i era fill de l'emperador [[Miquel I]] i de Procòpia la filla de l'emperador [[Nicèfor I]]. Durant el regnat del seu pare ([[811]]-[[813]]) fou comandant dels Icanates o guàrdies vigilants amb només 10 anys. Quan [[Lleó V de Bizanci]] va deposar el seu pare, els membres de la família deposada es van haver de rapar el cap i refugiar-se a l'església anomenada Pharos ({{polytonic|Φάρος}}) i encara que se'ls respectaren les vides, Nicetes fou castrat i obligat a fer-se religiós, moment en què va adoptar el nom d'Ignasi (amb uns 14 o 15 anys).
El seu nom original fou Nicetes ({{polytonic|Νικήτας}}) i era fill de l'emperador [[Miquel I Rangabé]] i de [[Procòpia]], filla de l'emperador [[Nicèfor I]]. Durant el regnat del seu pare ([[811]]-[[813]]) fou comandant dels [[Icanates]] o guàrdies vigilants amb només 10 anys. Quan [[Lleó V de Bizanci]] va deposar el seu pare, els membres de la família deposada es van haver de rapar el cap i refugiar-se a l'església anomenada Pharos ({{polytonic|Φάρος}}) i encara que se'ls respectaren les vides, Nicetes fou castrat i obligat a fer-se religiós, moment en què va adoptar el nom d'Ignasi (amb uns 14 o 15 anys).


Fou educat per un mestre iconoclasta i amb el temps va adquirir reputació de santedat i va esdevenir cap del monestir de Satyros a Constantinoble; fou ordenat prevere per Basil. Tot i la seva educació fou un campió del culte a les imatges i a la mort de [[Metodi I de Constantinoble]], també partidari de les imatges, fou escollit patriarca (vers [[846]] o [[847]]) amb el suport de l'emperadriu [[Teodora (segle IX)|Teodora]] que llavors era regent del seu fill [[Miquel III]], i que fou la restauradora del culte a les imatges.
Fou educat per un mestre iconoclasta i amb el temps va adquirir reputació de santedat i va esdevenir cap del monestir de Satyros a Constantinoble; fou ordenat prevere per Basil. Tot i la seva educació fou un campió del culte a les imatges i a la mort de [[Metodi I de Constantinoble]], també partidari de les imatges, fou escollit patriarca (vers [[846]] o [[847]]) amb el suport de l'emperadriu [[Teodora (segle IX)|Teodora]] que llavors era regent del seu fill [[Miquel III]], i que fou la restauradora del culte a les imatges.
Línia 38: Línia 36:
Fou sotmès a tota mena de tortures, se li va pegar, se'l va deixar despullat a l'hivern a la tomba que havia estat de [[Constantí V]] i que estava plena de porqueria; se'l va privar de menjar i beure; un oficial de nom Constantí l'armeni li va donar menjar i vi d'amagat; es va posar malalt i va ser traslladat a diversos llocs i finalment fou deportat a [[Mitilene]] d'on i més tard fou retornat a Constantinoble on fou solemnement deposat per un sínode de metropolitans i bisbes encara el 858, quan ja els seus principals suports havien estat dispersats a destinacions llunyanes o desterrats. El concili de Constantinoble ([[859]]) que va seguir va confirmar la seva deposició.
Fou sotmès a tota mena de tortures, se li va pegar, se'l va deixar despullat a l'hivern a la tomba que havia estat de [[Constantí V]] i que estava plena de porqueria; se'l va privar de menjar i beure; un oficial de nom Constantí l'armeni li va donar menjar i vi d'amagat; es va posar malalt i va ser traslladat a diversos llocs i finalment fou deportat a [[Mitilene]] d'on i més tard fou retornat a Constantinoble on fou solemnement deposat per un sínode de metropolitans i bisbes encara el 858, quan ja els seus principals suports havien estat dispersats a destinacions llunyanes o desterrats. El concili de Constantinoble ([[859]]) que va seguir va confirmar la seva deposició.


Quan [[Basili I]] va pujar al tron després de matar Miquel III, no va tardar a enemistar-se amb Foci. Bardas ja havia mort i Foci fou deposat el [[867]] i Ignasi restaurat; aquest canvi va tenir el suport del [[papa Nicolau I]]. El VIII [[Concili de Constantinoble (869)]] va ratificar la deposició de Foci i el nomenament de Ignasi. Sembla que es va convenir que la restauració d'Ignasi era temporal i s'havia arribat a un pacte pel que Foci seria restaurat a la seva mort.
Quan [[Basili el Macedoni]] va pujar al tron després de matar Miquel III, no va tardar a enemistar-se amb Foci. Bardas ja havia mort i Foci fou deposat el [[867]] i Ignasi restaurat; aquest canvi va tenir el suport del [[papa Nicolau I]]. El [[Seté Concili de Constantinoble]] ([[869]]) va ratificar la deposició de Foci i el nomenament de Ignasi. Sembla que es va convenir que la restauració d'Ignasi era temporal i s'havia arribat a un pacte pel que Foci seria restaurat a la seva mort.


Ignasi va morir el [[23 d'octubre]] del [[877]] amb uns 80 anys i Foci fou restaurat llavors. Fou enterrat al monestir de [[Satyros]].
Ignasi va morir el [[23 d'octubre]] del [[877]] amb uns 80 anys i Foci fou restaurat llavors. Fou enterrat al monestir de [[Satyros]].
Línia 51: Línia 49:
|títol=[[Patriarca de Constantinoble]]
|títol=[[Patriarca de Constantinoble]]
|abans=[[Foci I el Gran]]
|abans=[[Foci I el Gran]]
|després=[[Esteve I de Constantinoble|Esteve I]]
|després=[[Esteve I (patriarca de Constantinoble)|Esteve I]]
|anys=[[877]]-[[886]]}}
|anys=[[877]]-[[886]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Finalitza taula}}



{{Commonscat|Patriarch Ignatius of Constantinople}}
{{Commonscat|Patriarch Ignatius of Constantinople}}

Revisió del 00:41, 22 abr 2013

Infotaula de personaSant Ignasi de Constantinoble
Biografia
Naixementc. 797 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 877 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Patriarca de Constantinoble
867 – 877
← FociFoci →
Patriarca de Constantinoble
847 – 858
← Metodi I de ConstantinobleFoci →
Abat
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme calcedoni Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióministre de culte Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat23 d'octubre
IconografiaCom a bisbe
Família
ParesMiquel I Rangabé Modifica el valor a Wikidata  i Procòpia Modifica el valor a Wikidata
GermansTeofilacte Modifica el valor a Wikidata

Ignasi de Constantinoble (Ignatius, Ἰγνάτιος) (segle IX, vers 801- 877) fou un eclesiàstic grec, competidor amb Foci pel patriarcat de Constantinoble. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Biografia

El seu nom original fou Nicetes (Νικήτας) i era fill de l'emperador Miquel I Rangabé i de Procòpia, filla de l'emperador Nicèfor I. Durant el regnat del seu pare (811-813) fou comandant dels Icanates o guàrdies vigilants amb només 10 anys. Quan Lleó V de Bizanci va deposar el seu pare, els membres de la família deposada es van haver de rapar el cap i refugiar-se a l'església anomenada Pharos (Φάρος) i encara que se'ls respectaren les vides, Nicetes fou castrat i obligat a fer-se religiós, moment en què va adoptar el nom d'Ignasi (amb uns 14 o 15 anys).

Fou educat per un mestre iconoclasta i amb el temps va adquirir reputació de santedat i va esdevenir cap del monestir de Satyros a Constantinoble; fou ordenat prevere per Basil. Tot i la seva educació fou un campió del culte a les imatges i a la mort de Metodi I de Constantinoble, també partidari de les imatges, fou escollit patriarca (vers 846 o 847) amb el suport de l'emperadriu Teodora que llavors era regent del seu fill Miquel III, i que fou la restauradora del culte a les imatges.

Després de ser consagrat Ignasi va demanar a Gregori Asbestes, bisbe de Siracusa que en aquell moment era a Constantinoble, d'absentar-se ja que estava sota acusació, i això va provocar l'enemistat amb aquest bisbe que li va portar força problemes. També l'emperador Miquel III li va perdre el respecte i el seu favorit Gril·le el va maltractar sovint, i va quedar en mala posició quan Teodora va ser expulsada per influència del cèsar Bardas. Es va negar a la petició de l'emperador de fer monges la seva mare i les seves germanes contra la seva voluntat.

Deposició i restauració

Ignasi amb monjos, de la Crònica de Skylitzes, s. XII (Madrid, BNE)
Els soldats vigilen Ignasi

Bardas fou acusat d'incest amb la dona del seu propi fill i va refusar les amenaces d'excomunicació del patriarca. Quan aquest va portar a terme la seva amenaça, Bardas va expulsar a Ignasi de l'església acusat de transgressor i corrupte i va fer elegir a Foci (Photius) el 858, elecció que hauria estat irregular i portada a terme per seglars i alguns bisbes. El senat va donar l'acord a la destitució i fins i tots els llegats de Roma que en aquell moment eren a la capital bizantina. L'acord fou que Ignasi seria ben tractat però sembla que això no es va complir per pressions de Gregori Arbestes, protector de Foci. Ignasi fou pressionat per signar una declaració de què havia abdicat voluntàriament però es va mantenir ferm.

Fou sotmès a tota mena de tortures, se li va pegar, se'l va deixar despullat a l'hivern a la tomba que havia estat de Constantí V i que estava plena de porqueria; se'l va privar de menjar i beure; un oficial de nom Constantí l'armeni li va donar menjar i vi d'amagat; es va posar malalt i va ser traslladat a diversos llocs i finalment fou deportat a Mitilene d'on i més tard fou retornat a Constantinoble on fou solemnement deposat per un sínode de metropolitans i bisbes encara el 858, quan ja els seus principals suports havien estat dispersats a destinacions llunyanes o desterrats. El concili de Constantinoble (859) que va seguir va confirmar la seva deposició.

Quan Basili el Macedoni va pujar al tron després de matar Miquel III, no va tardar a enemistar-se amb Foci. Bardas ja havia mort i Foci fou deposat el 867 i Ignasi restaurat; aquest canvi va tenir el suport del papa Nicolau I. El Seté Concili de Constantinoble (869) va ratificar la deposició de Foci i el nomenament de Ignasi. Sembla que es va convenir que la restauració d'Ignasi era temporal i s'havia arribat a un pacte pel que Foci seria restaurat a la seva mort.

Ignasi va morir el 23 d'octubre del 877 amb uns 80 anys i Foci fou restaurat llavors. Fou enterrat al monestir de Satyros.


Precedit per:
Metodi I
Patriarca de Constantinoble
847-858
Succeït per:
Foci I el Gran
Precedit per:
Foci I el Gran
Patriarca de Constantinoble
877-886
Succeït per:
Esteve I
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ignasi I