Aurèlia Sabanés Durich: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 4: Línia 4:


== Biografia ==
== Biografia ==
L’Aurèlia Sabanés va néixer a la població de San Pedro de la província de Buenos Aires (Argentina) l’any 1902, de pares catalans.
L’Aurèlia Sabanés va néixer a la població de [[San Pedro]] de la província de Buenos Aires (Argentina) l’any 1902, de pares catalans.
Es traslladà a Barcelona l’any 1910 a causa de la malaltia del seu pare. Estudià el batxillerat a l’Escola Francesa i posteriorment va cursar la carrera de mestra i estudis superiors de piano. L’any 1920 ingressà a l’[[Escola de Bibliotecàries]] i es va graduar l’any 1923.
Es traslladà a Barcelona l’any 1910 a causa de la malaltia del seu pare. Estudià el batxillerat a l’Escola Francesa i posteriorment va cursar la carrera de mestra i estudis superiors de piano. L’any 1920 ingressà a l’[[Escola de Bibliotecàries]] i es va graduar l’any 1923.
Com a mestra va treballar a l’Escola del Mar- on també hi van estar escolaritzades les seves dues filles grans, amb 5 i 6 anys- Elles encara recorden detalls de l’escola com la llet en pols i el boníssim panet de viena, i també guarden uns preciosos quaderns on s’aprecia el rigor i a la vegada la calidesa de l’ensenyament. La música, ella tocava el piano i organitzava concerts, la va acompanyar tota la vida.
Com a mestra va treballar a l’Escola del Mar- on també hi van estar escolaritzades les seves dues filles grans, amb 5 i 6 anys- Elles encara recorden detalls de l’escola com la llet en pols i el boníssim panet de viena, i també guarden uns preciosos quaderns on s’aprecia el rigor i a la vegada la calidesa de l’ensenyament. La música, ella tocava el piano i organitzava concerts, la va acompanyar tota la vida.

Revisió del 19:05, 24 abr 2013

Aurèlia Sabanés Durich, Bibliotecària.

Biografia

L’Aurèlia Sabanés va néixer a la població de San Pedro de la província de Buenos Aires (Argentina) l’any 1902, de pares catalans. Es traslladà a Barcelona l’any 1910 a causa de la malaltia del seu pare. Estudià el batxillerat a l’Escola Francesa i posteriorment va cursar la carrera de mestra i estudis superiors de piano. L’any 1920 ingressà a l’Escola de Bibliotecàries i es va graduar l’any 1923. Com a mestra va treballar a l’Escola del Mar- on també hi van estar escolaritzades les seves dues filles grans, amb 5 i 6 anys- Elles encara recorden detalls de l’escola com la llet en pols i el boníssim panet de viena, i també guarden uns preciosos quaderns on s’aprecia el rigor i a la vegada la calidesa de l’ensenyament. La música, ella tocava el piano i organitzava concerts, la va acompanyar tota la vida. L’Aurèlia va morir el mes de gener de l’any 1974.

Dels seus estudis a l’Escola de Bibliotecàries sempre en guardà un excel•lent record, així com també de l’estada en pràctiques al castell d’Escornalbou que disposava en aquell temps d’una magnífica biblioteca. Els anys 1924 i 1925, va “estrenar-se” com a bibliotecària a Figueres, on encara es poden llegir les actes que pulcrament escrivia cada dia. D’aquesta època explicava la felicitat que sentia en poder exercir la carrera i poder participar de la vida cultural i festes de Figueres, festes en les que va conèixer Salvador Dalí i en que va viure algunes de les seves excentricitats, com la de presentar-se en un ball amb una truita al cap.

L’any 1929 es va casar amb Ramon Balagué, metge, i van tenir 4 filles. L’any 1940 van anar a viure a Esparreguera.

En ser les filles més grans, va sentir la necessitat d’exercir com a bibliotecària, va preparar-se de nou i es va presentar a les oposicions. Obtingué la plaça de bibliotecària a la Biblioteca Popular d’Esparreguera i en prengué possessió el 3 de març de 1953. D’aquest dia es pot llegir al llibre d’actes:

"Con emoción empiezo mi tarea de reflejar en este diario la vida de esta preciosa biblioteca, cuyo edificio constituye un digno estuche a tanta belleza como atesora su contenido en las páginas de sus libros y no podría hacerlo sin hacer constar mi admiración ante su perfecta organización, debida al acierto de mis antecesoras y al entusiasmo que me anima en la continuación de esta agradable tarea".

Teresa Rovira i Comas, filla de l’escriptor, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili, va exercir a la biblioteca d’Esparreguera des del setembre de 1953 fins al setembre de 1958. L’emprenta que va deixar-hi queda reflectida en l’acta del 18 de setembre de 1958:

Mi compañera Teresa Rovira termina sus servicios en esta Biblioteca, siendo destinada a la Biblioteca Central de Barcelona. El recuerdo de su labor (especialmente la dedicada a la sección infantil), de su inteligencia y demás cualidades personales perdurará en esta Biblioteca donde ha venido prestando sus servicios durante 5 años.

Activitats

Aurèlia Sabanés en la seva labor com a bibliotecària, a banda de les tasques quotidianes, va impulsar gran quantitat d’activitats encaminades a enriquir la vida cultural de la vila. Cal dir que trobà sempre la bona col•laboració d’aquells a qui demanava ajut. Una petita mostra d’aquestes activitats:

- Conferències, entre d’altres, del Sr. Carles Soldevila (15/12/1956), Sr. Josep M. Corredor (16/05/1959), Sra. Maria Aurèlia Capmany (16/11/1961), Sr. Octavi Fullat (4/12/1967)

- Exposicions de ceràmica, de pintura, d’esmalts, de fotografia, dels artesans i artistes d’Esparreguera.

- Lectura i representacions de teatre en català. De tantes i tantes obres podem esmentar, Cigales i formigues, de Santiago Rusiñol, l’any 1956, per ser potser la primera.... Impossible esmentar la innombrable quantitat d’actrius i actors que varen enriquir les vetllades teatrals. No és estrany essent Esparreguera planter d’intèrprets. Una excepció, cal fer-la degut a la seva mort recent, amb l’Anna Lizaran, l’Anita pels esparreguerins, ja que el seu primer paper com a petita-gran actriu va ser representar Guida en l’obra “Ton i Guida”, a la biblioteca el 28 de maig del 1957.

- Concerts de piano, cant de Lieds, concerts de l’Orfeó Gorgonsana amb intèrprets locals...

- Excursions, com la realitzada el 25 d’octubre de 1963 al Monestir de les Avellanes on l’il•lustre esparreguerí Sr. Jaume Pascual n’havia estat canonge.

Classes de català: cal remarcar que el curs 1971/72 s’impartien a la biblioteca 3 nivells de català: infantil, mitjà i per a castellano-parlants. L’Aurèlia també va impartir classes de català a Olesa, ja que la bibliotecària Srta. Mariona Masferrer li ho va demanar. El fet de realitzar activitats per a promocionar la cultura catalana va ocasionar-li problemes en forces ocasions.

Un fet curiós és que la biblioteca era sol·licitada per a realitzar-hi actes socials. Un exemple és el que es llegeix en l’acta del 8 de març del 1953, "Estando en esta villa de visitantes en ocasión de la representación del drama sacro, La Passió, el ilustre Ayuntamiento nos pide las salas de la biblioteca para efectuar una recepción en honor de las figuras distinguidas que hoy nos honran con su presencia y que son, Mr. Ford, cónsul de los Estados Unidos y señora y el embajador de Indonesia y familia".

El primer any de viure a Esparreguera i veure la representació de La Passió, va quedar tan impressionada que la primera Festa del Llibre que va organitzar com a bibliotecària va estar dedicada a fer una exposició de les Passions representables, exposició que amb la col•laboració de documents de la Biblioteca Central (avui Biblioteca Nacional de Catalunya), de bibliòfils com el Sr. Artur Sedó, el Sr. Joan Rogent i notables esparreguerins, va tenir gran ressó. Aquest gran interès i l’abundant material de la col•lecció local de la Biblioteca van motivar-la a escriure el llibre La Passió d’Esparreguera publicat l’any 1957 per l’editorial Barcino en la col•lecció “Biblioteca Folklòrica Barcino” (vol. XIV).

L’any 1960 col•laborà activament en la formació de la Fundació Jaume Pasqual, entitat que es dedicava a la recerca i estudi i posterior difusió de la història local. Aquesta entitat estava presidida pel Sr. Orenci Valls, reconegut metge de la vila.

Finalment va impulsar i va intervenir activament en la creació de les biblioteques filials del Bruc i Abrera. La filial d’Abrera va esdevenir Biblioteca Popular l’any 1974.

Finalitzà la seva tasca com a bibliotecària el 7 de maig de 1972 a Esparreguera, essent substituïda per la Srta. Mariona Masferrer, directora de la biblioteca des d’aleshores.

Vegeu també

Enllaços externs